Gabriel Rufián 'passa' de fer campanya per ERC per a les eleccions europees

No hi ha tantes persones a Espanya amb silencis que siguin eloqüents. Per mèrits propis, una d'aquestes persones és el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián.

Després de les eleccions catalanes i el mal resultat d'ERC, Gabriel Rufián no va dir res. Com a molt, va tuitejar algun missatge que reivindicava certs mèrits de la campanya d'ERC i es va embolicar amb les provocacions de Luis Figo. A més d'aquesta absència d'anàlisi electoral, Rufián tampoc no ha dit res explícit sobre la important reorganització interna en què està immersa el seu partit.

Amb les eleccions europees passa una cosa semblant. Absència dels seus àcids missatges, no ha fet declaracions i, de moment, no ha participat a cap acte de campanya. Davant això, la pregunta torna a ser. On és Gabriel Rufián?

La no-campanya de Rufián

Els sondejos no són bons per a ERC, que s'enfronta a unes europees després d'haver perdut 13 escons a les catalanes. En qualsevol cas, els republicans no van sols a aquestes eleccions. Ho fan a la coalició d'esquerres sobiranistes 'Ara Repúbliques' i, en el millor dels casos, els sondejos els donen 3 diputats. L'últim de Sociomètrica només els en donava dos.

Amb aquestes perspectives electorals al davant, sembla que Gabriel Rufián no es vol involucrar a la campanya i ha tornat a guardar silenci. Un breu repàs al seu perfil de X – un dels altaveus polítics més seguits d'Espanya – mostra que Gabriel Rufián només ha fet una referència a la campanya de les europees.

Va ser el 27 de maig passat, quan va compartir un missatge del seu company de coalició, Oskar Matute, de Bildu, que feia propaganda d'un acte electoral a Madrid. Es va celebrar ahir i hi van participar Diana Riba, el cap de llista, i Oriol Junqueras. Però no Gabriel Rufián, que no estava ni inclòs al programa:

D'altra banda, Rufián no ha participat en cap acte electoral i ni sembla que ho faci. Un repàs a l'agenda d'ERC mostra que a Rufián només li queden una setmana i quatre actes programats per poder intervenir.

Absència d'autocrítica i silencis entre els perdedors del 12M

Més enllà del cas concret de Gabriel Rufián, que ja és un personatge mediàtic amb un món propi, el que més destaca del post-12M és la manca d'autocrítica profunda a les esquerres catalanes. I el patró és a la vista: amb el permís de Ciutadans, ERC, CUP i Comuns han estat els més perjudicats.

ERC sí que va reaccionar amb certa velocitat i el gruix de la cúpula va presentar la dimissió. Tot i que tampoc sembla haver estat una dimissió gaire efectiva perquè Oriol Junqueras - el padrí de Rufián - es postula per tornar a dirigir ERC. Davant d'això, certs sectors de la militància ja han avisat que presentaran una candidatura alternativa per posar fi a aquesta estratègia de nacionalisme de baixa intensitat i prioritat de les polítiques socials pactades a Madrid.

Per part seva, els Comuns han signat el pitjor resultat de la seva història i sospiren per aconseguir un tripartit al servei del PSC. Cosa que els han criticat amb molta duresa des de Podemos, que assenyalen el sense sentit d'haver tombat uns pressupostos pel Hard Rock per demanar ara un govern presidit per un dels principals defensors del Hard Rock.

Finalment, la CUP, que no dubta a culpar del seu mal resultat "l'onada reaccionària" i les "perspectives frustrades" que es van generar a Catalunya. De moment, a la CUP només li queda la possibilitat d'investir Puigdemont per seguir pintant alguna cosa. D'altra banda, el principal problema que tindrà la direcció de la CUP és controlar la lluita interna amb sectors com el de Poble Lliure.