La jugada de la CUP per continuar marcant la política catalana amb 4 diputats

Mentre ERC assumeix el final d'una etapa i els seus mals resultats, la CUP continua tirant pilotes fora i justificant-se en el context. Segons afirmava dimecres passat Laia Estrada, la culpa és de l'onada reaccionària, del Govern de Pere Aragonès i de les frustracions després del 15-M i el Procés.

Ni mica, doncs, d'autocrítica, ni una mínima intenció de reconèixer que el discurs de la CUP ja no és creïble i està allunyat dels votants. Amb tan sols quatre diputats, els anticapitalistes són cada vegada més marginals a la política catalana i no sembla que hagin tocat fons si segueixen sent incapaços d'entendre per què no se'ls vota. Ara bé, els de Laia Estrada creuen comptar amb un as a la màniga, un trumfo que dirien al meu bar del poble.

La majoria processista al Parlament ja és aigua passada, ho diuen els números. La desfeta d'Esquerra i la CUP fa que les tres formacions tinguin ara només 59 diputats. Les dades no menteixen, però la CUP creu que encara pot marcar la política catalana. O això es desprèn de la seva darrera jugada.

La darrera jugada mestra de la CUP

Els anticapitalistes es reuniran aquesta mateixa setmana amb Carles Puigdemont per conèixer els seus plans. Junts insisteix en l'abstenció del PSC per afavorir una investidura del d'Argelers, cosa que sembla improbable. Tot i això, la CUP vol posar el seu gra de sorra a la jugada impossible amb un acord "antirepressiu" per a la Mesa del Parlament.

Cal reconèixer que a màrqueting polític ningú guanya els cupaires. Laia Estrada llançava aquesta proposta en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Volem una Mesa que garanteixi els drets dels diputats i la poca sobirania que queda al Parlament" i creu que això no estarà assegurat si els socialistes catalans aconsegueixen la presidència de la cambra.

D'aquesta manera ja s'han reunit amb Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Ara tenen pendent de reunir-se amb Jéssica Albiach, per intentar tancar un acord per aconseguir una Mesa del Parlament 'antirepressiva'. És més, segons la CUP, estaria bé que fos ERC qui ostentés la presidència del Parlament.

No és una jugada qualsevol. Si això passa, el processisme controlarà el principal òrgan de decisió de la cambra i proposarà candidat. És, sense arribar a explicitar-ho, una invitació de la CUP a Junts i ERC per pactar, explorar l'opció de seguir de la mà i provar una hipotètica investidura de Carles Puigdemont.

Val a dir, però, que una cosa és la intenció de la CUP i l'altra la realitat. Els Comuns no arribaran a un acord amb Junts, de manera que el processisme es quedaria amb 59 vots i empenyeria el PSC a posar-se d'acord amb els Comuns i el PP per separat per a la presidència del Parlament. D'aquesta manera arribaria als 64 vots.

Aquest serà el primer assalt real de la legislatura i succeirà el dilluns 10 de juny. Aquell dia veurem les aliances a l'elecció de la Mesa del Parlament i la CUP ja ha mostrat les seves cartes: vol anar acompanyada del processisme.

La CUP segueix el 2017

Més enllà de la realitat, el que és significatiu és que Laia Estrada verbalitzi la seva voluntat de seguir ancorats el 2017. Parlar de repressió i situar el PSC fora o demanar un acord amb Junts, ERC i els Comuns, demostra no entendre gaire el context actual.

La CUP s'havia acostumat fins fa poc a condicionar, exigir i ser necessària. Des del 2022 que no ho és, però no ha après la lliçó i segueix culpant forces malignes externes dels seus mals resultats.

El que és estrany no és el que va passar el 12 de maig, no són els quatre diputats actuals. El que va ser poc comú era que una formació antisistema condicionés la política catalana, com va fer la CUP des del 2015.