ERC ERC s'apunta al gir de la CUP amb la immigració
L'esquerra catalana ha necessitat diversos cops electorals per entendre que la immigració és el nou eix polític
La premsa econòmica no sol tenir gaire circulació entre les masses, però aquests dies hem assistit a una excepció. El destacat mitjà El Economista publicava una peça informant que la patronal d'El Corte Inglés, Carrefour i Ikea demanava un pla d'immigració per aconseguir 16.000 treballadors estrangers. En poc temps, aquesta notícia aconseguí unes espectaculars deu milions de visualitzacions, reflectint així el sentiment subterrani de la població.
Una de les que ha comentat la notícia ha estat Elisenda Alamany (ERC). A través de xarxes, Alamany ha denunciat aquesta recerca de treballadors estrangers per part de les grans empreses. “Un treballador que entra avui a Corte Inglés cobra vora 1200 euros (el sou mínim és 1184) per jornada 40 hores. Estan disposats a anar fins a la Lluna a buscar gent per esprémer, quan la solució la tenen davant dels nassos: apujar sous i garantir condicions laborals dignes”, diu Alamany.
És a dir, que Alamany ha comprat de sobte tot el discurs del que ella mateixa qualificaria “d'extrema dreta”. Ara bé, que la immigració massiva empeny els sous a la baixa en un context poc productiu era d’una evidència absoluta. A E-Notícies s’ha explicat en diverses ocasions a propòsit del cas català.
Canvi de rumb en el debat migratori | Europa Press
Però és que, el dia abans, Alamany escrivia a La Vanguardia una peça titulada Si l’economia creix, per què jo no ho noto?. Novament, Alamany fa referència a coses que ja se saben des de fa molt. Entre elles que el creixement demogràfic estanca el PIB per càpita a ritmes extraordinaris. Ahir mateix s’explicava a E-Notícies que el creixement demogràfic sense límits també satura l’Estat del Benestar i obligarà a fer retallades.
CUP i ERC de sobte parlen d’immigració
En qualsevol cas, si analitzem la situació en clau política no hi ha cap novetat ni sorpresa. ERC sap que la immigració és el nou eix del debat polític, i no ha de fer més que mirar els seus resultats electorals per comprovar-ho. Però és que, en general, el canvi de rumb a Catalunya entre les forces progressistes és màxim.
Sense anar més lluny, la CUP també intenta acostar-se a les postures de Vox o Aliança Catalana en la seva crítica a la ‘Catalunya dels deu milions’. Això li ha valgut a la formació anticapitalista una gran crisi interna amb aquells que encara insisteixen a utilitzar eines processistes per aplaudir la immigració. Però la nova direcció és perfectament conscient que la CUP ja no pot viure de ser una frontissa pintoresca de les majories processistes.
En altres termes - perquè és una figura amb vida pròpia - Rufián també fa el mateix. Aquests dies, ha generat fortes polèmiques amb Podemos (fins i tot amb ERC) per insistir que l’esquerra ha de parlar d’inseguretat i barris multiculturals degradats. L’únic que és segur és que ERC i CUP han fet aquest gir de guió per la pressió de les circumstàncies i els interessos electorals.
Més notícies: