E-Noticies 'Què més ha de passar': el contundent missatge d'Albiol sobre la multireincidència
Les administracions públiques toleren que a Catalunya circulin 3.000 criminals reincidents
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, es caracteritza per tenir una comunicació constant amb el ciutadà a través de les xarxes. Un dels seus missatges més recurrents és la denúncia de la impunitat que hi ha a Catalunya amb la multireincidència. Amb una freqüència preocupant, l'alcalde Albiol explica casos de multireincidents a la seva ciutat, Badalona.
Ahir mateix, Albiol explicava que la Guàrdia Urbana de la seva ciutat li havia informat de la detenció d'un ciutadà estranger que robava peces d'aires condicionats d'un institut. Com de costum, Albiol va preguntar per l'expedient d'aquest delinqüent, i resulta que ja porta 40 detencions. En menys de set dies ja ha estat detingut dues vegades:
Davant d'això, l'alcalde planteja una situació hipotètica: Badalona aconsegueix 10.000 policies més perquè hi hagi un agent “a cada cantonada”. El problema, diu Albiol, és que això no serviria per a res perquè els lladres entren i surten de la comissaria. Com ja ha insistit en altres ocasions, l'única solució passa per una reforma legal a través del Congrés dels Diputats.
La Guàrdia Urbana de Badalona fa el que pot | Ajuntament de Badalona
Per la resta, l'alcalde recorda que a aquests individus cal “agafar-los, posar-los en un avió i enviar-los al seu país”. Altrament, s'alimenta un perillós caldo de cultiu d'impunitat i escalada en el crim. “Què més ha de passar?”, es pregunta Albiol.
La multireincidència: una vergonya per a Catalunya
Les dades oficials assenyalen que Catalunya té en aquests moments 3.000 multireincidents en actiu, en la seva majoria homes i “sense DNI espanyol”, com va dir de manera eufemística la consellera d'Interior. És a dir, les administracions públiques toleren que a Catalunya circulin milers de persones que han fet del crim la seva forma de vida.
A més, cal destacar que aquesta criminalitat és una indústria amb el seu funcionament i les seves regles. Això ja ho va explicar Josep Lluís Trapero, que va deixar molt clar que aquestes persones no roben per necessitat o exclusió social. "Parlem de bandes que guanyen molts diners, que tenen un nivell de vida molt alt", va explicar Trapero. En el cas dels telèfons robats, per exemple, se sap del cert que hi ha una indústria de peces i revenda entre Àsia i el Marroc.
Més notícies: