Europa Press Rufián, cada cop més sol dins d’ERC
A ERC se'ls va anar la mà amb la figura de Rufián i ara no hi ha solució agradable: Junqueras el llança a la militància
Gabriel Rufián ja no és només el portaveu d'ERC al Congrés; tampoc és, com alguns creuen, el dofí de Junqueras. Rufián, sobretot, és un polític molt ambiciós, amb focus mediàtic permanent i un discurs en clau estatal que l'allunya cada cop més del seu partit. La seva darrera proposta d'armar una “gran coalició plurinacional” amb altres esquerres perifèriques ha estat el detonant més visible d'una fractura que feia mesos que s'estava gestant
I és que la idea d'aquesta aliança no només no ha arrelat a ERC, sinó que ha estat públicament desacreditada per Oriol Junqueras. El president republicà, en una jugada tan mesurada com eloqüent, ha volgut deixar clar que ni dona suport a la iniciativa ni garanteix que Rufián repetirà com a candidat en unes futures generals. La seva elecció, diu, quedarà en mans de la militància. Es tracta, en fi, d'una altra de les clàssiques maniobres vaticanes que han valgut a Junqueras el sobrenom de mossèn
El que ningú sembla dir - inclòs el mateix Junqueras - és que els actuals moviments de Rufián són la conclusió natural del 'junquerisme'. És a dir, que privilegiar la qüestió social per sobre de la nacional condueix, efectivament, al fet que ERC com a partit no tingui sentit. Només calia col·lapsar electoralment (fet) i alimentar una figura molt mediàtica (fet) per ser on som ara
Rufián va ser una aposta estratègica de Junqueras | @gabrielrufian, Twitter
De l'escuder de Junqueras al vers lliure
La paradoxa és notable. Rufián va ser un producte de Junqueras, llançat el 2015 com una figura fresca i combativa per connectar amb el votant del cinturó vermell. Durant anys, el tàndem va funcionar: ERC creixia en vots i presència estatal mentre Rufián es convertia en el rostre més reconeixible de l'independentisme català a Madrid
Però l'escenari ha canviat. Els mals resultats de 2023 i 2024 han desgastat el partit, i les idees de Rufián ja no semblen encaixar en l'estratègia de la direcció. De fet, la seva creixent afinitat amb sectors de l'esquerra espanyola ha generat incomoditat en una ERC que de sobte ha recordat que són independentistes
Per si no fos prou, el seu protagonisme mediàtic, a l'estela de figures com Pablo Iglesias o Jordi Évole, li proporciona vides extra. Mentre ell multiplica aparicions virals, al partit l'acusen de sobreexposició i d'haver anteposat la seva marca personal al projecte col·lectiu. A Calàbria no ha passat desapercebut que en reunions clau de coordinació el seu lloc ja l'ocupa la diputada Inés Granollers
Inés Granollers, la cara de l'altra ERC
Segons ha explicat la periodista Laura Fàbregas a The Objective, la diputada lleidatana s'està consolidant com el nou rostre intern al Congrés. Granollers representa el que a ERC consideren “la política de partit”: gestió discreta, alineament amb la direcció i un perfil més institucional. Davant el Rufián comunicador, ella és la dirigent local que ha sabut guanyar pes sense aixecar pols
Rufián porta el junquerisme a la seva conclusió natural | Europa Press
El contrast amb Rufián no pot ser més gran. Ell dona suport obertament a figures com Laure Vega, exdiputada de la CUP, i fins i tot ha flirtejat amb la idea d'una candidatura per a la Generalitat si Junqueras no pot ser-ho. Granollers, en canvi, ha estat el relleu silenciós en reunions clau i representa el perfil clàssic de l'ERC interior: fidelitat territorial, discurs sobri i escassa exposició
Foc creuat: Podemos, Bildu i la “filtració”
El problema per a Rufián no és només dins del seu partit; també en els potencials aliats d'aquesta hipotètica coalició plurinacional ha generat malestar. Segons va revelar The Objective, a Podemos consideren que Rufián va actuar amb deslleialtat en parlar públicament d'una idea que s'havia de treballar a l'ombra
Pablo Iglesias va arribar a qualificar la maniobra de “gilipollez”, i Bildu, en privat, ha mostrat sorpresa i desconcert. Com és evident, Iglesias, que és com Rufián i a més ja s'ha foguejat en diverses traïcions, s'ensuma la maniobra del republicà. És a dir, una mena de segona OPA - la primera va ser Sumar - a Podemos sota la batuta de Rufián
La indiscreció no ha estat ben rebuda en un context on cada moviment ha de ser mil·limetrat. Podemos aspirava a liderar aquesta coalició, amb Irene Montero al capdavant a Madrid, i veu ara perillar aquesta possibilitat per una “filtració” de qui, sospiten, podria fins i tot voler liderar-la. El resultat: més tensió, més dubtes i una posició cada cop més compromesa per al portaveu republicà
Pablo Iglesias ja s'ensuma el pla de Rufián | Europa Press
La paradoxa de l'altaveu
Rufián ha construït el seu poder des de fora, però en pateix les conseqüències dins. Els seus vídeos segueixen viralitzant-se, les seves frases es retuitegen milers de cops i el seu discurs encara troba ressò en mitjans nacionals. Però aquesta visibilitat no es tradueix en autoritat dins d'ERC. De fet, és just el contrari: com més brilla fora, més incomoda dins
El desenllaç encara no està escrit. Potser Rufián aconsegueix revalidar la seva candidatura o troba una altra plataforma des d'on seguir la seva carrera política. Però el que sembla evident és que el seu temps com a portaveu indiscutible d'ERC toca a la seva fi. El polític mediàtic ha desafiat el seu propi partit amb idees que, de moment, no troben suport
Més notícies: