Empadronament, okupes i multireincidència: el triangle de la impunitat a Catalunya

Podem empadronar a algú en un banc, en una cova o en un contenidor? Hem d’empadronar a algú que ve amb visat de turista? A una persona que està ocupant un habitatge, que està cometent un delicte, l’hem d’empadronar?. Amb aquestes simples preguntes, l'alcalde de Calella, Marc Buch, recollia les principals dinàmiques d'inseguretat que circulen per Catalunya:

Per a Buch, com per a molts ciutadans, el padró no pot convertir-se en una via automàtica per accedir a tots els drets. I molt menys sense una verificació rigorosa de la residència i els orígens. El principal motiu per això és que, a més de saturació, genera una porta d'entrada a la inseguretat, el que els criminòlegs anomenen "zona de confort criminal".

I són aquestes "zones" les que, a poc a poc, van produint un brou de cultiu que, de sobte, esclata. Llavors els problemes d'inseguretat es despleguen en totes direccions: ocupació, tensions ètniques, prostitució, narcopisos, etc. Però l'origen d'aquesta problemàtica és precisament en el que advertia l'alcalde Buch: en la tolerància amb la il·legalitat des de l'inici.

I ara, a Catalunya, comencen a arribar les primeres factures de la tolerància amb la il·legalitat de baixa intensitat. En essència, les podem sintetitzar en tres àmbits que, com no, pateixen principalment els ajuntaments. Parlem d'empadronaments fraudulents, ocupacions i multireincidència.

Empadronaments fraudulents: dret o porta d'entrada?

A Catalunya, el padró municipal s'està utilitzant de manera massiva per persones que ni tan sols viuen legalment a l'adreça declarada. A Barcelona, per exemple, hi ha més de 45.000 persones empadronades sense domicili fix. Algunes d'aquestes persones estaven inscrites en locals de serveis socials on van arribar a empadronar-se 6.000 persones.

Però la veritat és que el cas de Barcelona és un de tants, i les xifres són igual d'escandaloses. A Sant Cugat, per exemple, el govern municipal acaba de donar de baixa més de 4.000 inscrits de manera fraudulenta. I el mateix hem vist a Girona, on han passat de 22 casos a 180 en un any, el que suposa un increment del 700%.

Paral·lelament a això, l'ocupació d'immobles està directament enllaçada amb el frau del padró. Ocupes irrompen en habitatges buits i, sense contracte ni permís del propietari, aconsegueixen inscriure's al padró. Això suposa una situació paradoxal en la qual la comissió d'un delicte no resta, sinó que suma; a més, amb la tolerància política en molts casos.

La legalitat pot arribar a ser tan contraintuïtiva que apareixen sentències judicials de difícil assimilació. A Lleida, per exemple, un jutge ha obligat l'Ajuntament a empadronar ocupes sense el consentiment del propietari de l'habitatge. El raonament del jutge es limitava a la redacció de la llei, és a dir, que el padró és un dret, no un requisit.

Multireincidència: un problema sense resposta

Si a això s'hi suma una tolerància kafkiana cap a la multireincidència, el triangle de la impunitat queda definit. N'hi ha prou amb observar les dades. Des de 2020, la multireincidència criminal a Catalunya ha crescut un 145 %. El 2023 i 2024, els detinguts amb set o més arrestos van passar de 265 a 637 persones, respectivament.

I per molt que s'intenti amagar, el perfil del multireincident és clar. Es tracta de joves originaris del Magrib, responsables principalment de furts, robatoris amb violència i robatoris amb força. D'aquí que més del 80% dels detinguts a Barcelona siguin ciutadans estrangers, segons Mossos i Guàrdia Urbana.

En total, Catalunya compta amb més de 3.000 multireincidents que, segons la terminologia de la consellera Parlon, "no tenen DNI espanyol". D'aquesta manera, es pot donar el cas d'un criminal estranger amb centenars de detencions i empadronat en un habitatge ocupat. Com diem, això és el que explica l'escala qualitativa de la inseguretat, amb assassinats, tràfics de drogues, ajustos de comptes i fugitius estrangers.