Sant Cugat dona de baixa 4.000 persones que estaven empadronades de manera irregular

L'Ajuntament de Sant Cugat ha donat de baixa més de 4.000 persones del padró municipal després de detectar irregularitats acumulades durant els últims anys. Així ho va anunciar el tinent d'alcaldia Jordi Puigneró (Junts), que va acusar l'anterior govern d'haver mantingut una política laxa i desordenada. Això - va explicar Puigneró - ha provocat un desfasament greu entre el cens oficial i la població real resident.

Segons va dir, durant els anys de mandat del tripartit municipal, amb prou feines es van donar de baixa unes 14 persones en total entre 2020 i 2023. “Aquestes xifres no reflectien en absolut la realitat poblacional de Sant Cugat”, va afirmar. En contrast, el seu govern ha procedit en només un any i mig a depurar el padró amb milers de baixes acumulades. El consistori ho considera una mostra d'haver “posat ordre” després d'un període de “deixadesa administrativa”.

La polèmica de Casa Mònaco i el debat sobre l'efecte crida

Un dels focus de la controvèrsia ha estat el cas de Casa Mònaco, un edifici municipal on es van arribar a empadronar més de 500 persones sense residència efectiva coneguda. Encara que algunes d'aquestes situacions podien estar justificades, la xifra era desproporcionada en comparació amb altres municipis: “El triple que Sabadell, quatre vegades més que Rubí o Cerdanyola”, va assenyalar. Després de la revisió, la xifra s'ha reduït a unes 400 persones.

En qualsevol cas, és clau entendre que aquest episodi alimenta un debat en ple creixement a Catalunya. Es tracta de l'ús del padró com a via d'accés als serveis socials en un context d'alta pressió migratòria. En aquest sentit, Sant Cugat no és un cas aïllat.

Municipis de tot l'espectre polític - inclosos feus històricament progressistes com Girona - han endurit els seus criteris d'empadronament en els últims mesos. Alguns han seguit l'exemple de Sílvia Orriols a Ripoll, el control ferri dels registres municipals de la qual va ser en el seu dia titllat de "xenòfob". Ara, en canvi, serveix de model fins i tot per a ajuntaments d'esquerres.

Reajustament en la política catalana

El rerefons, en definitiva, és clar: la pressió sobre els serveis públics és creixent. D'aquesta manera, molts ajuntaments denuncien que l'empadronament sense control pot distorsionar el repartiment de recursos. Màxim en un context com el català, que té una greu crisi d'habitatge, uns serveis públics deficients i una administració molt lenta.

Finalment, aquest episodi de Sant Cugat reforça una de les dinàmiques més importants de la política catalana actual: la centralitat de la política municipal. Després d'una dècada flotant en la inoperància, Catalunya passa el protagonisme polític de la Generalitat als ajuntaments. Això és clau per entendre dinàmiques polítiques com l'ascens de Vox o d'AC, clara contrapartida de l'enfonsament de Junts.