Girona, governada per la CUP, ha vist multiplicats per 9 els fraus al padró

A Girona, ciutat governada per la CUP, s'ha registrat un augment molt significatiu dels fraus relacionats amb el padró. Segons les dades municipals, el 2024, el nombre d'empadronaments fraudulents va ascendir a 180. Si es compara amb l'any anterior, que hi va haver només 22 casos, assistim a un espectacular augment de més del 700%.

Com és evident, aquest creixement obeeix a un enduriment de les mesures de control de l'ajuntament cupaire. Aquestes mesures són les habituals dels poders municipals: fiscalitzar els domicilis amb policia i agents socials. De fet, fonts municipals asseguren al Diari de Girona que "el 95% dels casos que aixequen sospites són, efectivament, fraudulents i s'actua conseqüentment".

El padró és una eina clau per a l'accés a diversos serveis públics com l'escolarització, les ajudes socials o la targeta sanitària. En moltes ocasions, les persones que falsifiquen el seu empadronament ho fan per aprofitar-se d'aquests beneficis sense viure realment al domicili registrat. I com és vox populi, molts d'aquests fraus els protagonitzen ciutadans d'origen estranger.

Un altre exemple del canvi d'estratègia cupaire

Més enllà que l'Ajuntament gironí compleixi les seves funcions de control, el més destacat d'aquesta notícia és que reflecteix el gir pragmàtic en què està immersa la CUP. En el cas del padró, es reforça un greuge comparatiu profundament hipòcrita. I malgrat que els dirigents de la CUP no s'hagin manifestat sobre aquest assumpte, el canvi de discurs és aclaparador.

Com molts recordaran, durant els últims mesos, tot l'establishment polític i mediàtic va carregar contra l'alcaldessa Orriols per fer el que ara fa l'alcalde Salellas. Orriols va explicar que no havia fet altra cosa que utilitzar els recursos legals dels quals disposen els ajuntaments. Davant aquesta circumstància, la mateixa Orriols ha comentat a les xarxes socials que "primer m'estigmatitzeu, i després intenteu imitar-me... enhorabona".

A més del padró, la CUP ha deixat altres exemples d'aquest gir pragmàtic. Entre ells, torna a destacar la política municipal, que ofereix més flexibilitat als partits. Aquí estan, per exemple, l'aprovació de pressupostos del PSC en llocs com Vilafranca del Penedès o Tortosa. Sense perjudici que, al mateix temps, la CUP aplaudeixi el clàssic vandalisme antisistema que li serveix per obtenir visibilitat.

L'acostament a altres forces polítiques, el realisme en la gestió diària i una comunicació més simple són el resultat directe del Procés Garbí. Aquest va ser un procés de catarsi interna que la CUP va posar en marxa després dels successius fracassos electorals que han protagonitzat.