Catalunya, refugi de delinqüents estrangers

Recentment, la Policia Nacional va detenir a Camprodon, Girona, un home reclamat per les autoritats alemanyes per tràfic de drogues. L'arrestat, violent, feia temps que s'evadia de la justícia. Estava en cerca i captura per una condemna de fins a 15 anys de presó. La seva detenció va ser el resultat d'una intensa vigilància del Grup de Fugitius de la Brigada Provincial de la Policia Judicial. Aquest grup va alertar altres patrulles per garantir una detenció segura.

L'operatiu va comptar amb la col·laboració de diverses unitats, incloent la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) i la Unitat d'Estrangeria i Documentació (UED) de Camprodon. També van participar els Mossos d'Esquadra del Ripollès. Després de l'arrest, el fugitiu va ser posat a disposició judicial. Es van iniciar els tràmits per a la seva extradició sota l'Ordre Europea de Detenció (OEDE).

Aquest cas reflecteix una tendència recurrent: Catalunya s'ha convertit en refugi per a delinqüents internacionals. El 2024, per exemple, la Policia Nacional va detenir 1.920 pròfugs a la regió, 166 d'ells reclamats per altres països. La majoria es trobava a la província de Barcelona, particularment a la capital, i estaven implicats en delictes greus, com homicidis i tràfic de drogues.

Entre els detinguts es troben figures notòries de màfies internacionals. Un d'ells va ser Nikola Vušović, líder del clan serbi Kavacki, buscat per homicidis i segrestos. El seu arrest va ser possible gràcies a anys d'investigacions coordinades per Europol. L'arrest de Vušović mostra com Catalunya s'ha convertit en un refugi per a criminals internacionals, especialment d'Europa de l'Est i del sud.

Aquest patró es repeteix en altres detencions, com la d'un home buscat per assassinar un sacerdot a Hongria. Va ser arrestat a Girona. També s'han detingut mafiosos italians vinculats a la Camorra Romana a Barcelona. Els investigadors asseguren que factors com la ubicació estratègica de Catalunya, la seva activitat portuària i l'excel·lent connectivitat amb Europa i Andorra contribueixen a que els fugitius triïn la regió com a refugi.

Ubicació geogràfica

L'atractiu de Catalunya per als delinqüents internacionals no només es deu a la seva infraestructura. La regió ha estat històricament un punt de pas i residència per a ciutadans estrangers. Això facilita la integració de fugitius que intenten passar desapercebuts, cosa que saben molt bé a Figueres, en particular el seu alcalde, Jordi Masquef.

Molts pròfugs aprofiten la diversitat cultural i la constant afluència de turistes per barrejar-se amb la població local. Les xarxes criminals han après a utilitzar aquests factors al seu favor. Estableixen contactes i estructures operatives que els permeten mantenir activitats il·legals, fins i tot mentre fugen de la justícia.

L'auge de fugitius internacionals a Catalunya representa un repte significatiu per a les autoritats polítiques i, sobretot, policials. Encara que s'han incrementat els esforços, la cooperació internacional continua sent crucial. La col·laboració sota la coordinació d'Europol és essencial per desarticular xarxes criminals que superen les capacitats dels Mossos.

En última instància, aquesta és una altra de les cares de l'augment de la inseguretat a Catalunya. Perquè, com solen assenyalar els experts, la inseguretat és un problema multidimensional i que abasta moltes expressions. A més de problemes bàsics per a la ciutadania, com la multireincidència, també ens trobem amb assumptes més espinosos, com pot ser aquest dels fugitius o, pitjor encara, del gihadisme radical.