La CUP descobreix la Mediterrània de la comunicació política moderna

Que avui dia un partit polític es proposi tenir èxit és sinònim que intentarà cridar l'atenció. Això suposa assumir els canals de comunicació imperants, a més de dominar les tècniques de comunicació política. En aquest sentit, la nova dreta ha guanyat la partida (i per molt) a l'esquerra.

El motiu per això és que el component il·liberal de l'esquerra mai no ha tolerat bé la llibertat d'expressió en brut. Per contra, la tendència a la comunicació oficialista és el resultat natural d'intentar mantenir la uniformitat ideològica. I en el cas de Catalunya, això s'ha traduït en una curiosa simbiosi entre la premsa oficialista (processista) i els discursos més esquerrans (ara 'wokes').

Per aquesta raó, la caiguda del procés ha implicat la devaluació sobtada dels partits 'woke'. I davant aquesta realitat, partits com la CUP es troben que han d'assumir les noves vies comunicatives. I ara, sota el pintoresc rètol de "nacionalisme d'esquerres", la CUP s'ha proposat guanyar terreny mitjançant la comunicació política moderna.

Això està en continuïtat amb una de les conclusions del Procés Garbí, que demanava un discurs més planer i clar. Perquè, efectivament, la CUP va portar al límit la complexitat del discurs, fins a convertir-se en una paròdia de si mateixa. Com era natural, això allunyava al partit de les masses populars i mostrava el que sempre va ser la CUP: un partit de minories i de classes mitjanes i mitjanes-altes.

Regar la ideologia amb emocions

Assumpte diferent és que a les elits nacionalistes-processistes els anés bé adoptar la CUP per aconseguir més transversalitat social. D'aquí que TV3 i els mitjans subvencionats hagin donat molta visibilitat a les anècdotes cupaires mitjançant, per exemple, tota la infraestructura dels famosos 'xiringuitos'. Perquè si alguna cosa és innegable és que el teixit burocràtic dels 'xiringuitos', a més de donar sortida a les elits universitàries de lletres, té una clara orientació d'esquerres (pacifisme, antiracisme, gènere, ecologisme, etc.).

Però un cop el PSC ha actualitzat el fracàs processista en una “normalització” de Catalunya, la CUP s'ha vist obligada a reflexionar-hi. I les conclusions ja es comencen a posar en pràctica. Abans d'això, però, hi ha hagut un procés d'explicitació de la mateixa estratègia. Això s'observa a les publicacions del nou altaveu de la CUP: Nexe Nacional, que com ja es va explicar a E-Notícies pretén ser un think-tank del “nacionalisme d'esquerres”.

En una de les seves darreres publicacions, Moure muntanyes sense perdre les arrels, es constata que mentre “l'espanyolisme i l'extrema dreta han construït un imperi a les xarxes socials, el nacionalisme català d'esquerres resta mut”. L'autora és Noelia Karanezi Martín, que forma part de l'entramat mediàtic de l'oficialisme processista, treballant per a RAC1 o Nació.

Més enllà de tots els matisos per salvar la superioritat moral de l'esquerra (criticada per Carod Rovira en columna recent), l'article ve a demanar “construir ponts entre emocions i ideologia”. De fet, es diu explícitament que la complexitat del discurs d'esquerres és "menys efectiva a l’hora de generar contingut d’impacte, i més feixuga de seguir per a una audiència més àmplia que, necessitada d’estímuls, perd l’atenció més ràpidament o queda alienada per l’elitisme intel·lectual".

Polaritzar: ara em toca a mi

A l'hora de la veritat, això es tradueix en una cosa coneguda per tothom: continguts virals, polèmics i amb molt d'impacte emocional. És a dir, etiquetes i evitar discursos hipercomplexos. La líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada, ens n'ha donat un primer exemple.

Ahir mateix, la diputada Estrada compartia un vídeo a xarxes socials que té tots els ingredients de la polarització. El vídeo és breu, amb música tecno de fons i amb etiquetes insultants. El president Illa és el “Comissari de la Moncloa” i el ministre Marlaska és un “encobridor de tortures”. Com és evident, l'únic objectiu del vídeo és la viralització perquè l'interès social d'aquest debat és objectivament nul en aquests moments:

I un dia abans, el nou secretari general de la CUP, Non Casadevall, que han col·locat en una posició més vaticana i menys polaritzadora, deia que l'assalt de les joventuts de la CUP al domicili de Gerard Piqué va ser una “acció propagandística”. Com també es va assenyalar a E-Notícies, l'esquerra catalana posarà en marxa tot el populisme possible per capitalitzar el problema immobiliari:

En definitiva, que la CUP no fa més que actualitzar en termes tecnològics el populisme constitutiu (i reivindicat) de l'esquerra contemporània. D'aquesta manera, el postprocessisme va agafant cada cop més forma. Davant d'això, la gran incògnita política a Catalunya és si el Govern del PSC podrà mostrar resultats eficaços durant la legislatura.