El negoci de ser pacifista a Catalunya

La notícia és de fa poques setmanes: la Generalitat anunciava la creació d'un nou organisme anomenat 'Fòrum Català per la Pau'. Les reaccions a xarxes van ser les habituals quan es tracta d'aquests assumptes. Acusacions de desaprofitar diners públics, crítiques a la Catalunya dels “xiringuitos” i, en general, una indignació tenyida d'ironia i sarcasme. Tal com es va anunciar, el Fòrum s'havia creat com “un procés participatiu per enfortir el moviment de la pau a Catalunya”.

La notícia quedaria aquí si no fos perquè una mínima investigació condueix a una xarxa d'ens i organismes destinats a defensar la pau. Des d'E-Notícies oferim ara un mapa d'aquesta xarxa tan rigorós com ens ha estat possible. No entrem a valorar la idea de la “pau”, de la “cultura de la pau” o de la conveniència de defensar aquestes idees. En aquest sentit, ja s'han publicat alguns articles crítics des de la premsa processista mateixa.

Des d'aquest mitjà hem procurat posar-nos en contacte amb alguns d'aquests organismes. Concretament, amb aquells – sobretot públics – que ens plantejaven algun tipus de dubte. Majoritàriament, la comunicació ha estat insatisfactòria: correus que no es responen i trucades que mai arriben (després d'una insistència prèvia per part nostra). A excepció d'alguns casos meritoris (l'institut Novact, per exemple), la comunicació va consistir en respostes molt concises i en remissions a altres organismes. Tot plegat ha abundat en la dificultat per donar una imatge exacta de la situació.

Finalment, cal assenyalar també que ens hem limitat als organismes que estiguessin explícitament relacionats amb la pau i fins i tot als que tinguessin la paraula 'pau' en nom seu. Incloure totes les ONG i organismes de l'àmbit de la “cooperació”, la “no-violència” i els “drets humans” hauria estat impracticable.

Característiques generals

La dificultat principal per radiografiar aquest teixit d'organismes és aconseguir diferenciar-los. Moltes vegades, les diferències són nominals, institucionals o, en el millor dels casos, per especialització en certs temes i en certes àrees. Però és possible captar algunes característiques compartides.

Són tres: 1) una elevada despesa en personal que, en moltes ocasions, supera a la despesa en projectes; 2) funcions (reals) comunes: autopublicitat i finançament de tota mena de projectes i de formació; 3) una redacció vaga de les seves funcions i que sempre acaba remetent a la “cultura de la pau” i a la xarxa d'organismes mateixa com una justificació de l'existència d'aquests organismes.

D'altra banda, també s'observa una cosa semblant a una “jerarquia”, però no en el sentit que uns organismes en depenguin. Més aviat, és una jerarquia pel que fa a les fonts de finançament. A la cúspide, hi ha el Departament d'Exteriors amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). D'alguna manera, molts dels ens de la xarxa depenen gairebé del tot de l'ACCD, que disposa d'un pressupost de 43 milions d'euros.

D'on surt el Fòrum Català per la Pau?

El 'Fòrum Català per la Pau' va ser el fil des del qual vam començar a tirar per acabar descobrint les dimensions del sector. A la seva pàgina web s'indica que “és un procés participatiu de reflexió i debat que tindrà dos anys de durada (2024-2025), amb el lema “Menys violències, més justícia global”. Els seus objectius són “elaborar un pla de país de pau” i “reforçar el moviment per la pau de Catalunya”. Més enllà d'aquestes declaracions i d'altres similars, la pàgina web no ofereix més informació sobre la seva estructura.

El que sí que es troben són referències a dos dels organismes més importants de la xarxa: el Consell Català de Foment de la Pau i l'Institut Internacional per la Pau (ICIP). Amb aquest últim, sí que aconseguim contactar per demanar informació sobre 'Fòrum', però a gairebé tots els efectes ens van redirigir al Consell, amb el qual no va ser possible contactar.

En declaracions a aquest mitjà, l'ICIP ha assenyalat que la creació del 'Fòrum' no n'és iniciativa seva, sinó del Consell. Ara bé, l'ICIP actua com a “secretaria tècnica”, que és una cosa que no s'assenyala a la web del Fòrum. En vam tenir notícia perquè l'ICIP oferia a la seva web un “contracte de serveis” per valor de 15.000 euros per redactar el “pla de país de pau”, que és un dels objectius del Fòrum.

A preguntes de què consisteix aquest pla, l'ICIP ho torna a remetre tot al Consell. Així mateix, davant la pregunta de si l'ICIP no disposa de professionals per redactar ells mateixos aquest document, indiquen que l'ICIP, com qualsevol altre organisme públic, disposa de finançament per utilitzar-lo com considerin convenient. Sigui com sigui, tota l'activitat del Fòrum s'ha aturat per l'avançament de les eleccions.

D'altra banda, l'ICIP va ser creat el 2007 com a ens independent. Com tots els altres organismes, les seves funcions es mouen en l'àmbit de “promoure i divulgar la cultura de pau a través d'esdeveniments públics, com són l'organització de seminaris i jornades, la concessió d'ajuts a la investigació, la convocatòria de premis i concursos o producció d'exposicions i materials audiovisuals”. Una ullada a la seva pàgina web i a les xarxes socials mostra que, efectivament, és així: publicitat de les seves activitats, documentals, esdeveniments, premis i coses per l'estil.

Segons els comptes del 2022, l'ICIP va tenir un pressupost de gairebé 1,4 milions d'euros, que provenen gairebé íntegrament del Departament d'Exteriors. El 55% de les despeses (758.883,56 euros) estan destinades a personal. El seu director, Kristian Herbolzheimer, percep un sou brut de 65.481 euros.

L'auditoria al Consell Català de Foment de la Pau

La veritat és que el Consell Català de Foment de la Pau mereix una anàlisi pròpia. Es tracta d'un òrgan consultiu creat el 2003 a la calor de la Llei de Foment de la Pau (que va actuar com una mena de guia d'estil a l'hora de parlar de 'cultura de la pau', 'reforçar el moviment de la pau' , 'el compromís de Catalunya amb la pau', etc). Ho presideix de manera honorífica l'exdiputada de la CUP Gabriela Serra. Fins a dues vegades vam intentar posar-nos en contacte amb el Consell, però al final no van tornar les trucades que es van prometre. Pel que fa al finançament, des de l'ICIP vam saber que no té pressupost.

El que és rellevant del cas està en una auditoria que es troba disponible a l'única referència web al Consell, que és el directori de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Es tracta d'una auditoria encarregada pel mateix Consell, lliurada el 2021, realitzada pel grup de recerca 'Globalcodes' de la Blanquerna i que porta per títol “Informe sobre el desplegament de funcions i el funcionament del Consell Català de foment de la pau i recomanacions”. Un dels autors, Albert Caramés, és l'actual director d'un altre organisme pacifista, Fundipau. Els resultats d'aquest informe no van ser precisament positius.

I és que, a gairebé tots els efectes, és un òrgan disfuncional. De fet, l'informe comença per assenyalar que “aquest diagnòstic vol començar per destacar la concepció i la redacció heterogènies de les funcions del CCFP en el decret, el que comporta confusió en l'aplicació del caràcter consultiu del consell. Les conseqüències d'aquesta confusió són notòries: la constant interpretació de les funcions ha portat a diferents interpretacions sobre les actuacions a dur a terme al llarg de les sessions”.

Sobre les funcions consultives, s'assenyala que “En la majoria de casos, no s'ha anat més enllà de l'intercanvi d'informació, ja sigui per les actuacions empreses per diverses entitats i administracions, com per l'anàlisi de les persones amb perícia sobre com prevenir aquesta situació”.

L'auditoria també apunta a una cosa que, encara que referida al Consell, nosaltres elevem a característica comuna de tots aquests organismes: que a efectes pràctics és un sector tancat i autoreferencial. Diu l'informe: “són molt poques les iniciatives proposades per part de sectors que no es dediquin quotidianament al foment de la pau (llevat d'un interès i voluntat personals)”. En aquest sentit, és comú que els organismes pacifistes s'interpel·lin constantment entre si.

La conclusió de l'informe és:

Des de l'ICIP, van assenyalar aquest mitjà que la creació del Fòrum responia precisament a aquesta auditoria. Però crida l'atenció que la publicitat que ha rebut l'auditoria per part de la xarxa d'organismes pacifistes hagi estat pràcticament nul·la. De fet, en cap lloc de la web del Fòrum s'apunta que aquesta auditoria en sigui l'origen. Per contra, s'insisteix en la semàntica habitual de “reforçar la pau”, “elaborar un pla de pau” i termes semblants. Al no rebre resposta del Consell, no hi hem pogut valorar tota aquesta informació.

En un moment donat, l'informe de la Blanquerna s'atura a l'apartat comunicatiu i assenyala que "també es destaca un baix nivell de comunicació, amb una pàgina web sense cap dinamisme per actualitzar les decisions preses i absent de perfil en xarxes socials". De moment, el Consell continua sense web i sense xarxes socials. És digne de destacar llavors que promocioni la creació d'un altre organisme com el Fòrum sense atendre les mínimes recomanacions a l'ordre comunicatiu

Altres organismes de la pau a Catalunya

Per acabar, oferim un llistat d'alguns dels organismes d'aquesta xarxa. Obviem ara el Consell Català de Foment de la Pau, l'ICIP i el Fòrum Català per la Pau. Quan ha estat possible, indiquem el finançament que prové exclusivament de les entitats públiques catalanes.

Xarxa d'Alcaldes per la Pau

Manca de memòria d'activitats i de memòria econòmica. La pàgina web és enterament disfuncional i està desactualitzada. Formen part de la xarxa internacional 'Mayors For Peace'. Les nostres preguntes a propòsit del finançament i les activitats no van rebre resposta. Sembla ser finançat per la Diputació de Barcelona.

Escola de Cultura de Pau (325.510 euros)

És un grup de recerca acadèmic de la UAB. Les seves  dades econòmiques arriben fins al 2021. Un 98,19% dels seus ingressos provenen de fonts públiques, amb el protagonisme absolut per a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La despesa salarial és la partida més important, que arriba a un 80% dels ingressos amb 271.244,70 €.

Centre Delàs d'Estudis per la Pau (156.786 euros)

Aquest organisme es dedica a l'estudi de la indústria armamentística i a tot allò que li envolta “sota un prisma de cultura de pau”. Segons indica la seva pàgina web, “Des de febrer del 2010 té personalitat jurídica pròpia i treballa com un Centre de Recerca sobre temes relacionats amb el desarmament i la pau”. La memòria d'activitats de l'any 2022 apunta a uns ingressos totals de 254.064,51 euros, dels quals el 61,7% provenen d'entitats públiques catalanes (156.786, 01 euros). La despesa en personal representa el 62,4% de les despeses totals (157.461,16 euros)

Universitat Internacional per la Pau (50.000 euros)

Presenta uns ingressos totals el 2022 de 89.860,69 euros, 50.000 dels quals és en subvencions de l'Ajuntament de Sant Cugat i de l'ICIP. Les subvencions representen el 55%. Els 39.160,69 euros restants d'ingressos provenen de prestacions de serveis a “Teixint Xarxes”, “un projecte educatiu que té els seus fonaments a la Cultura per a la Pau i busca promoure en l'àmbit educatiu valors com la igualtat, la cooperació, la solidaritat , el respecte i l'autonomia”. La despesa en personal representa el 43,5% (38.993,06 euros).

FundiPau (72.299 euros)

Té un equip tècnic de quatre persones. El director, Albert Caramés, és un dels autors de l'auditoria sobre el Consell Català de la Pau. La memòria d'activitats del 2022 declara uns ingressos de 147.551 euros, amb un 49% en subvencions. La despesa en activitats i projectes supera de manera notable la despesa en personal.

Assemblea de Cooperació per la Pau

Dues vegades ens vam posar en contacte i no vam obtenir resposta. No és un organisme exclusivament català i té una delegació a Barcelona. Apareix únicament al directori web de l'Ajuntament de Barcelona.

Justícia i Pau (49.913,07 euros)

“Som una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té com a finalitat la promoció i la defensa dels drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i la protecció de la natura”. Donada la seva filiació cristiana, té una relació íntima amb l'arxidiòcesi de Barcelona. La seva pàgina web indica que el 2020 van tenir uns ingressos de 121.964,56 euros, sent la partida majoritària les subvencions públiques (49.913,07 euros). Però més de la meitat dels seus ingressos provenen de fonts privades. Novament, la despesa majoritària va ser en personal amb un 65%.

Associació Catalana per la Pau (2.027.618 euros)

Es tracta d'un organisme força anterior a la Llei de Foment de la Pau de 2003. Neix el 1990 i ha realitzat acció humanitària a 25 països. Té uns fons públics totals de 3.334.899,00 euros, que representen el 95,25%. Del total, el 60,8% provenen de la Generalitat de Catalunya. És de les poques organitzacions pacifistes catalanes en què la despesa en projectes i activitats és notablement més gran que la despesa en administració: un 57% davant un 25%

Taula Catalana per la pau i els drets a Colòmbia

Com indica el seu nom, aquest organisme està especialitzat en la situació de Colòmbia. La seva web no ofereix informació econòmica, però sí memòria d'activitats. Van respondre les nostres peticions de comunicació, però al final no van oferir els resultats.

Novact (1.070.113 euros)

Es tracta d'una entitat que treballa a 17 països i que té una delegació a Barcelona. Ha estat l'organisme més ràpid i clar a l'hora d'atendre les nostres preguntes. El seu director, Luca Gervasoni, apunta que el 2022 van registrar 2.433.577,21 euros en ingressos de l'exercici en curs, encara que la quantitat pot ser més gran i traslladar-se a la memòria del 2023. Del total d'aquests ingressos, el 44% provenen de Catalunya (1.070.113 euros). Les seves despeses en personal no són majoritàries i arriben al 35% dels seus ingressos totals.