Junts utilitza el PP per a la seva estratègia de desgast a Catalunya

Junts ha marcat un "punt d'inflexió" a la legislatura de Pedro Sánchez. Aquesta va ser l'expressió que va utilitzar el mateix Carles Puigdemont aquest dilluns a la roda de premsa a Brussel·les, on va demanar una qüestió de confiança al president del Govern. Hores després votava amb el PP per tombar l'impost a les energètiques i iniciava negociacions amb el Govern sobre les competències dels Mossos.

La cosa té aquell, perquè les competències dels Mossos han provocat la primera fractura entre el PSC i Catalunya. Però l'estratègia de Junts va més enllà. Utilitza el PP per tensar la corda amb el PSOE, i obtenir concessions amb què desgastar el govern de Salvador Illa a Catalunya.

Puigdemont sap que Pedro Sánchez no presentarà la qüestió de confiança, però ha aconseguit fer més pressió al seu debilitat govern. A més, la moció de censura continua planejant a l'ambient. Aquesta opció ha estat descartada per Junts, però no és impediment perquè segueixin votant mesures amb els populars per continuar debilitant Sánchez.

Amb un Govern afeblit és més fàcil aconseguir concessions, i el pla ja està donant resultats. El PSOE hauria promès a Junts ampliar les competències de la policia autonòmica catalana a canvi que aprovin els pressupostos. Junts aspira a aconseguir-ho per deixar en evidència el PSC, que va acceptar l'entrada de Guàrdia Civil i Policia Nacional al 112.

Feijóo augmenta la seva presència a Catalunya

El pla de desgast de Pedro Sánchez ha creuat els camins del PP amb els de Junts. Alberto Núñez Feijóo ha trobat al tacticisme de Puigdemont un nou aliat amb què pavimentar el seu llarg però pacient camí cap a la Moncloa.

Fa temps que el PP va abandonar l'estratègia de la mobilització permanent al carrer per centrar-se en la batalla institucional amb el PSOE. Això li ha donat alguns rèdits, com ara bloquejar l'amnistia als tribunals per augmentar la tensió entre socialistes i independentistes. L'acció es trasllada ara a la tasca parlamentària, tombant lleis essencials per al Govern com la reforma fiscal.

Tot i que la distància amb Junts continua sent molt gran, el PP veu positiu aquest acostament per evidenciar la llunyania ideològica de Junts amb el PSOE. En paral·lel, Feijóo està augmentant la seva presència a Catalunya per camelar-se els empresaris catalans. Explota així el descontentament de sectors com el Cercle d'Economia i Foment del Treball amb el vassallatge de Junts al PSOE i Sumar.

Els enemics dels meus amics són els meus amics

Però de moment Junts i el PP només coincideixen per una qüestió merament tàctica. De fet, els populars tindrien molt difícil justificar una aliança amb un Junts dominat per Puigdemont. Alhora, Junts no es planteja abandonar el bloc de govern mentre el PP segueixi depenent de Vox.

De fet, Vox és ara mateix l'únic impediment perquè Junts es plantegi seriosament canviar d'aliat. Perquè després d'un any els juntaires consideren que l'experiment amb el sanxisme ha fracassat. Hi ha la sensació que Pedro Sánchez controla tot l'aparell de l'estat menys el més important, els jutges.

I mentre això segueixi així, el PSOE sempre podrà fer servir l'escusa dels pals a les rodes per justificar l'incompliment dels acords. Per tant, Junts té pocs motius per continuar sostenint Sánchez. Però sí una raó de pes, el pragmatisme.

Els postconvergents estan a punt d'aconseguir les competències en immigració, i podrien obtenir més competències dels Mossos si prosperen les negociacions. Després aniran al Parlament a refregar-lo al PSC ia ERC per demostrar-los qui està exercint de govern efectiu a Catalunya. El PP és l'aliat perfecte en aquesta estratègia de desgast que beneficia tothom sense convèncer ningú.