El Procés Garbí i el problema de la CUP: antisistemes dins del sistema

En si mateixa, la CUP com a actor polític arrossega la dificultat de ser antisistemes integrats. Això acaba resultant no només inofensiu, sinó fins i tot profitós. I és que, a través de l'aparença d'actitud contestatària, la CUP ha servit al sistema per vehicular pels camins habituals (partit, parlaments, mitjans de comunicació, etc.) la quota sempre existent d'opcions polítiques radicals.

Com qualsevol altre partit antisistema que està integrat, la CUP no fa més que reforçar les estructures vigents. La CUP forma part de la partitocràcia al mateix grau que qualsevol altra formació política. Perquè, com la resta de partits, els cupaires depenen de les subvencions públiques i de l'interès mediàtic que se'ls vulgui donar, que en el cas de Catalunya ha estat deliberadament sobredimensionat.

La realitat, millor que vingui a mi

La reforma que ha fet la CUP amb el Procés Garbí n'és un exemple clar. Perquè, què ha estat el veritablement rellevant que ha reformat la CUP?

Primer, les estructures del partit (creant un secretari general i un coordinador intern), i segons, obrir-se a la possibilitat de teixir aliances amb altres formacions. És a dir, que la CUP s'ha reformat per intentar ser més eficient dins del circuit partitocràtic català.

Tot i així, aquestes reformes no han anat a fons, en el sentit de fer una estructura de partit veritablement eficaç, com és el cas del PSC, PP, Junts, etc. És a dir, de la competència.

Fins i tot el mateix secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha dit que han creat aquesta figura només perquè la gent pugui “identificar” el partit. Però les decisions continuaran sent “corals” en una assemblea formada per quinze persones. Així s'explicava Casadevall en una entrevista per a Els Matins de TV3:

Però encara és més desconcertant la interpretació que des de la CUP fan de l'objectiu de teixir aliances amb altres partits. Perquè no és que la CUP s'hagi de sumar a altres corrents (com ha fet ERC amb el PSC), sinó que esperen que siguin els altres els que acudeixin a la CUP.

A la mateixa entrevista per a Els Matins de TV3, Casadevall convidava la resta "d'actors polítics" a sumar-se al projecte sorgit del Procés Garbí. "Nosaltres hem fet una proposta i esperem a veure si som capaços a través de les relacions polítiques d'atreure més gent", diu Non Casadevall:

És a dir, a la CUP tenen l'esperança que un projecte polític sorgit d'un procés de refundació d'un partit que acumula successius fracassos electorals tingui prou força (amb 4 diputats) per atraure la resta d'actors polítics.

Antisistemes integrats

Tot i que el més destacat de la reforma de la CUP és que parlen d'aglutinar la societat sense tenir en compte els canvis que viu aquesta societat. Així, per exemple, la CUP no fa referència a l'espectacular creixement demogràfic de Catalunya. Tot i això, la CUP compra el marc típicament processista que el problema de l'idioma català és un problema polític, com si l'escola no fos el reflex del carrer.

"El desús del català és conseqüència de la desatenció i la no aplicació de la immersió lingüística per part dels governs dels darrers anys". Així s'explicava aquests dies Susana Moreno, la nova coportaveu del partit, en una valuosa entrevista per a Diari de Barcelona.

Però cal recordar que fins i tot l'exconsellera d'Educació, Anna Simó, va parlar que els mals resultats del català a l'escola obeïen a la “realitat sociolingüística, que supera els centres educatius”. Fins i tot algú tan aliè a la política catalana com Jesús Fernández Villaverde, catedràtic d'economia a la Universitat de Pennsylvania, també ho ha explicat a les seves columnes.

En definitiva, que la CUP afronta la nova legislatura des d'un miratge de renovació. Només quedar esperar quatre anys per comprovar-ne els resultats. De moment, el precedent no és bo.