
Els Comuns opten per una fugida endavant amb la Catalunya dels 10 milions
La direcció intenta diferenciar-se en un context de col·lapse de l'esquerra woke
El debat sobre la pressió demogràfica a Catalunya ha fet un tomb en tot just una dècada. Si durant els anys del procés la idea d’una “Catalunya de 10 milions” es presentava com a horitzó desitjable, avui ja és un debat. Pràcticament totes les forces polítiques han rectificat les seves posicions, admetent que el creixement poblacional accelerat genera tensions en habitatge, sanitat, educació i ocupació. Totes, excepte una: els Comuns.
Ahir, el diputat David Cid publicava un article en què reivindica obertament la necessitat de planificar una Catalunya de 10 milions d’habitants. Segons el seu plantejament, la qüestió no és quants catalans hi haurà, sinó quants recursos es destinen a garantir serveis públics i cohesió social. Per a Cid, qüestionar l’augment demogràfic equival a “assumir el marc de l’extrema dreta”.
Un discurs en solitari
Els arguments de Cid no són aïllats. Fa tot just unes setmanes, Gemma Tarafa i Candela López signaven un altre text en què defensaven que Catalunya havia de ser “mestissa, oberta i plural”. En ambdós casos, la tesi central és la mateixa: el problema no és l’arribada de població estrangera, sinó la injustícia en el repartiment de recursos. Segons el seu relat, qualsevol altra lectura obre la porta a posicions xenòfobes.

El contrast amb la resta de l’arc polític és cada cop més nítid. ERC ha girat radicalment i ara admet que la immigració massiva exerceix una pressió evident sobre salaris i serveis. Fins i tot la CUP, que durant anys s’alineava amb el discurs del “volem acollir”, ha començat a qüestionar els efectes socials d’un creixement descontrolat. El resultat és que els Comuns han quedat pràcticament aïllats en la defensa d’un model demogràfic expansiu.
El dilema electoral
En aquest context, l’aposta dels Comuns per defensar la Catalunya dels 10 milions és també un intent de diferenciar-se i mantenir un nínxol. En un escenari en què ERC busca recompondre la seva base social, Junts s’acosta a l’electorat conservador i la CUP intenta redefinir el seu discurs, els d’Ada Colau es presenten com l’última força que defensa sense matisos un model de creixement obert.

L’incògnita és si aquesta estratègia tindrà rèdit electoral. Els antecedents no conviden a l’optimisme: en els últims cicles, els Comuns han patit un retrocés constant. Apostar per la “Catalunya dels 10 milions” els pot servir per marcar perfil, però també per accentuar aquesta distància amb una societat cada cop més crítica amb el descontrol demogràfic.
Més notícies: