ERC, de defensar la immigració massiva a renegar de la Catalunya dels 10 milions

El canvi de rumb en el discurs d'ERC sobre la immigració ha estat tan dràstic com sorprenent. Si fa tan sols un parell d'anys el partit republicà defensava obertament un creixement demogràfic desmesurat per a Catalunya, ara s'està desmarcant d'aquella visió. Per clar interès electoral, ERC reacciona davant la creixent preocupació popular sobre l'impacte de la immigració massiva.

De la promesa d'una Catalunya de 10 milions

Al desembre de 2023, Carles Campuzano, aleshores conseller de Drets Socials de la Generalitat, parlava amb optimisme sobre l'arribada de més immigrants a Catalunya. Segons les seves paraules, el creixement demogràfic de la regió era un fet amb el qual calia conviure:

El conseller feia èmfasi en la necessitat de polítiques per gestionar aquest flux, destacant l'impacte positiu de la immigració en una societat amb taxes de natalitat baixes. Durant aquella època, ERC no només assumia aquest creixement, sinó que el defensava com una estratègia per solucionar els problemes estructurals de Catalunya.

A més, Campuzano participava en jornades públiques - reflectides a l'agenda oficial - promovent la “Catalunya dels 10 milions”. Aquests esdeveniments subratllaven la importància de la famosa "integració" dels immigrants com a peça clau per assegurar el futur. De fet, diversos membres d'ERC es van sumar a aquest corrent, promovent la idea que la immigració era un motor essencial per a l'economia catalana.

El gir cap a la crítica de la immigració massiva

Tanmateix, en els darrers mesos, ERC ha girat completament la seva postura sobre aquest tema. El que abans es presentava com una necessitat estratègica, ara s'ha convertit en un focus de crítiques dins de la pròpia formació. La darrera manifestació d'aquest gir ha estat la postura adoptada per figures clau com Elisenda Alamany.

Aquests dies, Alamany manifestava la seva oposició a la contractació massiva d'immigrants per cobrir llocs de treball en grans empreses. Alamany citava la necessitat de millorar les condicions laborals i els salaris abans de continuar portant mà d'obra estrangera. De fet, ha defensat aquestes tesis en peces d'opinió en mitjans com La Vanguardia:

ERC, en fi, ha començat a assenyalar que la immigració massiva no només empeny els sous a la baixa, sinó que també contribueix a la saturació del sistema de benestar social. En la seva anàlisi, ERC posa en evidència la paradoxa d'un creixement econòmic que no beneficia la majoria dels catalans.

Com s'ha explicat a E-Notícies, aquesta és una realitat econòmica ben coneguda i el seu efecte més immediat en mercats poc productius és la baixada dels salaris. Tanmateix, ERC ha necessitat diversos desastres electorals per descobrir el concepte de "PIB per càpita". Ara bé, el que en cap cas es poden permetre els republicans és dir que el problema ja és estructural i que, en línies generals, no té una bona solució. De fet, França i Alemanya ja avancen que l'Estat del Benestar tal com el coneixíem s'ha acabat.

Un canvi electoralista? Sí

El gir d'ERC s'emmarca en un context marcat pel creixent descontentament ciutadà amb la gestió de la immigració i els seus efectes als barris humils. La pressió dels resultats electorals ha estat clau perquè ERC reorienti el seu discurs. És innegable que la preocupació per la inseguretat i la sobrecàrrega dels serveis públics s'ha intensificat en els darrers mesos.

Aquest canvi en l'estratègia d'ERC també ha posat en evidència la crisi interna que viu la CUP. Els antisistema integrats de Catalunya ara també reneguen dels anys del Volem acollir! i condemnen el projecte dels deu milions. Aquest gir ha creat tensions dins la CUP, on encara sobreviu una ànima molt purista que demana portes obertes.