Europa Press Una trobada estèril entre Zapatero i Puigdemont agreuja la crisi PSOE-Junts
Junts no cau en el parany del diàleg vaporós de l'expresident Zapatero: ja n'han tingut prou amb Sánchez i Salvador Illa
La reunió celebrada aquesta setmana a Zuric entre Zapatero i Puigdemont havia de ser un pas per desencallar la relació entre el PSOE i Junts. Tanmateix, la trobada va tornar a acabar en taules, sense acords ni avenços concrets. Això reforça la sensació —el crit a veus— que el canal d'interlocució travessa una fase terminal.
Els de Puigdemont van arribar a la cita amb el convenciment que Zapatero és un negociador massa còmode per a Moncloa, però poc útil per a ells. Certament, l'expresident Zapatero es mou en les arenes movedisses del diàleg i la generalitat, és a dir, en guanyar temps. Però aquesta estratègia d'estirar el calendari cada cop li surt més cara a Junts, que no veu resultats i sí veu la pressió d'Aliança Catalana.
Puigdemont està gairebé amb l’aigua al coll | EFE
Compromisos que s'esfondren
La manca d'avenços no és només qüestió d'estil negociador. Cada cop resulta més evident que alguns dels compromisos assumits per Sánchez amb Junts són inviables. El cas més sonat és el de l'oficialitat del català a Europa. El canceller alemany Friedrich Merz va deixar clar aquesta setmana que no hi haurà unanimitat a curt termini, apel·lant a les dificultats logístiques i remetent la solució “a mitjà termini” a la intel·ligència artificial.
El segon front crític és el de la immigració. Després d'un any de converses, el PSOE i Junts van pactar una proposició de llei per transferir competències a la Generalitat, però Podemos ja ha anunciat que hi votarà en contra. El seu argument és que es tracta d'una norma “racista” que descriu la immigració com un problema de convivència. Amb el PP i Vox en el ‘no’, el text no té cap possibilitat de prosperar al Congrés.
Podem està en mode destrucció | Europa Press
Estratègia del bloqueig
Davant aquest panorama, Junts ha optat per endurir la seva estratègia. Les darreres setmanes s'ha alineat amb el PP i Vox per tombar mesures clau del Govern, com la reducció de la jornada laboral o la creació d'una agència anticorrupció. La consigna és clara: cap suport a Madrid fins que es compleixin els compromisos pendents. La negativa de Puigdemont a parlar tan sols de pressupostos a la taula de Suïssa és la prova d'aquesta tàctica de bloqueig.
A Moncloa saben que la veritable moneda de canvi no és en aquestes reunions discretes, sinó en la fotografia de Pedro Sánchez al costat de Puigdemont. Aquesta imatge, guardada encara a la recambra, seria el “reseteig” de legislatura que anhelen els socialistes. Però mentre no es produeixi, el Govern segueix sense oxigen.
Una legislatura encallada
El desgast és palpable a ambdós bàndols. Junts pateix a les enquestes per la fuga de votants cap a Aliança Catalana, que capitalitza el desencís a Girona i en part de Barcelona. El PSOE, per la seva banda, veu com l'aritmètica parlamentària se li complica sense el suport dels set diputats independentistes.
La legislatura avança convertida en un intercanvi de retrets i ultimàtums. Junts denuncia incompliments flagrants, el PSOE demana paciència i Podemos dinamita acords clau. En aquest context, la taula de Suïssa s'ha transformat en un escenari repetitiu de frustracions: sense fotos, sense gestos i sense acords.
Més notícies: