Catalunya, 7 morts en menys d'una setmana: punt de no retorn?

Gemma Ubasart i Joan Ignasi Elena han estat, amb permís de Tània Verge, els consellers més polèmics del Govern Aragonès. I no és una casualitat. Justícia i Interior són la punta de llança de les polítiques bonistes d'ERC que han conduït a la crisi de seguretat que castiga Catalunya de manera especialment tràgica.

Fins ara, el Govern podia parlar de “percepcions”, escudar-se en “l'extrema dreta” i amagar el cap sota l'ala. Però els tres morts a la revetlla de Sant Joan, que s'uneixen a quatre més els dies anteriors, han despullat les vergonyes d'un govern incapaç de garantir la seguretat dels seus ciutadans. La pregunta que es fan molts catalans ara mateix és si hem arribat a un punt de no retorn.

Del govern actual en funcions ningú no n'espera ja res. El conseller d'Interior ha dimitit de les seves funcions (encara que no del seu salari de més de 120.000 euros anuals), i segueix sense comparèixer malgrat la greu crisi de seguretat que viu Catalunya.

Mentrestant, la portaveu del govern d'ERC, Patrícia Plaja, demana evitar discursos “populistes, racistes i demagogs que només serveixen per alimentar l'extrema dreta”. Res de nou.

Fora de control

La realitat és que les darreres setmanes s'han multiplicat les baralles, les agressions, els robatoris amb violència, i també els homicidis. Alguns han causat especial estupor i indignació entre els catalans. Com el magribí que va ser detingut per agressió amb un bat de beisbol a Tarragona, va ser posat en llibertat al cap d'unes hores, i aquella mateixa setmana va agredir un home i una menor amb un ganivet (per acabar agredint tres treballadors més una vegada a la presó). O la violenta baralla a trets i pals entre marroquins i gent de l'est, a plena llum del dia a Riudellots de la Selva (Girona), amb un mort.

Això trenca amb la idea sostinguda fins ara que a Catalunya hi havia molts delictes però de poca gravetat. L'alarmant xifra d'homicidis és motiu més que suficient per encendre les alarmes. A això s'hi afegeix el problema de la multireincidència, protagonitzada sobretot per estrangers, cosa que obre un debat fins ara tabú sobre una aplicació més estricta de la llei d'estrangeria que contempla la deportació per a aquests casos.

A més dels set morts en menys d'una setmana, hi ha una altra dada cridanera que ajuda a entendre el panorama. Segons les últimes dades oficials, la meitat dels reclusos a les presons catalanes són estrangers. Això convida com a mínim a una reflexió, però a Catalunya el debat fa temps que és segrestat per l'esquerra que qualifica d'extrema dreta i racista tot aquell que gosi plantejar aquesta inquietud.

Els reptes de la seguretat a Catalunya

Els que plantegen la necessitat d'un canvi a Catalunya assenyalen com a mínim tres reptes per evitar arribar a un punt de no retorn.

En primer lloc, un canvi de la llei i la reforma del sistema per dotar la policia i els jutges de més eines per imposar la mà dura. Per exemple, canviar el codi penal per castigar la multireincidència amb més duresa, i canviar el procediment judicial per evitar que els multireincidents surtin al carrer amb la facilitat que ho fan actualment.

Fa dues setmanes, en Congrés va aprovar explorar un enduriment del Codi Penal en aquest sentit. PSOE, PP, Vox i Junts, entre d'altres, hi van votar a favor. ERC, Podemos i els Comuns, en contra.

També es demana accelerar les deportacions, que es fan només en casos excepcionals malgrat estar contemplades a la llei d'estrangeria.

A més, són moltes les veus que demanen més policies al carrer per fer front a la delinqüència. Precisament aquests dies els sindicats policials de Mossos d'Esquadra han denunciat l'incompliment de les promeses del Govern de reforçar els efectius en un lloc conflictiu com Calella i rodalies. La policia alerta que això posa en risc la seguretat de les persones, especialment els mesos d'estiu.

En segon lloc, un canvi a les polítiques penitenciàries. Els protocols antipunitivistes a les presons catalanes són una conseqüència més del bonisme de l'esquerra que sembla voler protegir més els delinqüents que les víctimes. Molts ciutadans preocupats per la seguretat demanen un sistema penitenciari més dur, perquè les presons no siguin, com va dir Alejandro Fernández del PP, un balneari estiuenc.

Les polítiques d'ERC als centres penitenciaris, a més, deixa en una situació compromesa a uns funcionaris de presons cada vegada més desprotegits davant l'augment de les agressions per part d'uns reclusos que tenen clara la falta d'autoritat que el bonisme ha instal·lat a les presons catalanes.

En tercer lloc, el repte de la seguretat també planteja la necessitat de debatre sobre més controls migratoris. En un moment en què Europa planteja controls més ferri per assegurar la seguretat de les fronteres, el Congrés aprova el debat per a la legalització de mig milió d'immigrants il·legals. Mentre, continuen arribant a les Canàries més onades d'immigrants, molts dels quals acaben a Catalunya.

Punt de no retorn a Catalunya?

Els experts creuen que la situació és reversible, si el proper govern aplica un pla de xoc amb mesures efectives de seguretat pública. Però també adverteixen que la deixadesa aquests darrers anys ha deixat seqüeles que poden haver soscavat les bases de la seguretat. Per exemple, hi ha zones de Barcelona i altres ciutats grans a Catalunya (Badalona, Terrassa, L'Hospitalet, Salt) on la policia ja gairebé ha perdut l'autoritat.

Revertir una situació on els delinqüents se senten forts en detriment de l'autoritat policial no és senzill. En molts casos, exigeix una aplicació de l'ús de la força rigorosa i fins i tot agressiva, al límit, que la societat no sempre és capaç d'acceptar.

En el que sí que sembla haver-hi un consens cada vegada més gran és en la necessitat de canviar el paradigma sobre les polítiques públiques de seguretat i en matèria penitenciària. Aparcar el bonisme i imposar l'ordre per reduir la delinqüència creixent i la sensació d'inseguretat dels ciutadans que aquesta provoca. Veurem si el proper govern català s'hi atreveix.