Mossos d'Esquadra Una baralla multitudinària posa en evidència el problema de l'ocupació a Catalunya
El fenomen de l'ocupació és mínim a les estadístiques, però els seus efectes en termes de degradació són enormes
Montcada i Reixac ha estat escenari d’un nou episodi de violència que reflecteix les conseqüències més greus de l’ocupació il·legal. Diumenge passat, una disputa entre diversos clans que resideixen en un bloc ocupat va derivar en una baralla multitudinària al mig del carrer. Veïns armats amb pals i cadenes van intentar expulsar les famílies dels baixos després d’un nou intent d’ocupació d’un local. Això va desembocar en escenes de tensió que van obligar els Mossos d’Esquadra i la Policia Local a desplegar un dispositiu urgent
El problema és que no és un incident aïllat, és pitjor: és un patró. Només 48 hores abans, el mateix edifici havia estat escenari d’una altra baralla massiva, amb ús de ganivets i amenaces a residents. En aquella ocasió, el detonant va ser una fuita d’aigua provocada per la temptativa d’ocupar un altre immoble
Els veïns, que afirmen viure amb por constant, descriuen un deteriorament progressiu de la convivència des que l’ocupació es va instal·lar al bloc. S’hi sumen robatoris, amenaces i episodis de violència que recorden un tiroteig ocorregut el 2020 a la mateixa finca. Però és que, encara pitjor, recorda una altra notícia de la setmana passada: uns veïns de Girona que han decidit abandonar la seva llar per culpa de l’ocupació
Zones de confort criminal
El cas de Montcada il·lustra el que diversos criminòlegs denominen “zones de confort criminal”: espais on la impunitat permet que s’acumulin delictes i conflictes. Tot i que les estadístiques assenyalen que, efectivament, l’ocupació representa un percentatge reduït del total de delictes, els seus efectes qualitatius sobre la seguretat són molt elevats. La tolerància política i la impunitat acaben consolidant àrees on floreixen altres activitats il·lícites (tràfic de drogues, prostitució, baralles, etc.).
L'ocupació degrada la convivència | Europa Press
A Catalunya, el fenomen s’alimenta també de la connexió entre ocupació i empadronaments fraudulents. Hi ha casos en què ocupes aconsegueixen inscriure’s al padró municipal sense contracte ni permís del propietari. Aquest marc crea el que alcaldes com Marc Buch defineixen com “un colador d’inseguretat”. I el colador està en ple funcionament
Una problemàtica estesa a Catalunya
Montcada no és l’únic municipi afectat. A Terrassa, fa només uns dies, un incendi en una casa ocupada va acabar en baralla entre els mateixos ocupes, deixant l’immoble inhabitable. A Barcelona, col·lectius veïnals com femGòtic s’han organitzat per frenar una onada d’ocupacions que es transformen en narcopisos i degraden la convivència
Imatge de l’edifici en flames de Terrassa | Diari de Terrassa
En termes globals, Catalunya lidera les xifres nacionals en matèria d’entrades i usurpacions amb el 72% de les detencions. La mitjana és de 23 casos diaris a data de 2023. Part d’aquests incidents està vinculada a xarxes d’immigració irregular i delinqüència organitzada, cosa que agreuja la percepció d’inseguretat
Veïns i alcaldes (la realitat municipal) reclamen canvis legislatius que retornin capacitat d’actuació a la policia i protegeixin els propietaris. Mentrestant, la realitat que es repeteix a barris com Mas Rampinyo, el Gòtic o el Camí de Castellar és la mateixa. L’ocupació no només implica un conflicte per la propietat, sinó la creació d’entorns on la criminalitat s’expandeix
Més notícies: