Aliança Catalana activa el compte enrere per a les municipals de 2027

Després del col·lapse processista a les últimes eleccions autonòmiques, el gran eix de la política catalana ha passat desapercebut. En realitat, caldria dir que s'ha intentat dissimular pels interessos dels partits sistèmics, sobretot de Junts. I és que, si s'analitza la reordenació política del processisme, s'observa que els municipis hi tenen un paper clau.

El motiu que explica el protagonisme de la política municipal és que els municipis solen recollir molt bé el sentiment real dels votants. Això fa que la política municipal moltes vegades tingui cares i expressions impossibles d'imaginar fora d'ella. El cas més revelador és el de García Albiol a Badalona, que ha aconseguit majoria absoluta aferrant-se a les necessitats dels veïns.

En el cas de l'independentisme català, la política municipal també vehicula el canvi de paradigma. Més concretament, vehicula la segona fase del col·lapse processista. La primera li va tocar pagar-la a ERC en benefici del PSC, i tot apunta que la segona ronda la pagarà Junts en benefici d'Aliança Catalana. La dècada processista no podia sortir-li de franc als seus principals promotors.

El votant municipal té clara la realitat

Com ja s'avançava a E-Notícies fa mesos, un dels objectius estratègics d'AC era teixir xarxes municipals. Això consisteix a aconseguir afiliats i votants de base, que són un sòl molt fèrtil i sòlid per créixer políticament. A més, el discurs d'AC, com el de Vox (o ara el del PP), cala molt bé als municipis, que carreguen amb el dia a dia de la inseguretat, els ‘menes’, els padrons fraudulents, etc.

De fet, AC ja fa publicitat d'aquesta estratègia i diu explícitament que les pròximes eleccions municipals són el seu objectiu. Ahir mateix, per exemple, la formació compartia un vídeo a les xarxes amb els seus avenços en implantació municipal. Amposta, Lleida, Mollerussa, Santa Coloma de Farners, etc: l'aterratge d'AC es produeix arreu de Catalunya. I en tota aquesta estratègia hi tenen un paper clau els dos grans estrategs del partit: Jordi Aragonès i Oriol Gès:

D'altra banda, la política municipal és ideal per a partits que, com AC, es mouen al marge de l'establishment mediàtic. I és que, en la realitat del dia a dia al carrer, les maniobres de control mediàtic no funcionen. Les necessitats veïnals són massa clares i identificables com perquè es pugui suggestionar el vot a través de la narrativa dominant. I això és una cosa que saben des d'Albiol fins a Masquef i passant pels alcaldes cupaires.

La prova del cotó

Suposant que no existís AC, hi hauria un indicador que mostraria que, en efecte, la política municipal vehicula en aquests moments el canvi de rumb a Catalunya. Ens referim a les maniobres - ja gairebé desesperades - de Junts sobre el territori. En aquests moments, els de Puigdemont concentren moltes de les seves energies a anul·lar l'ascens d'AC als ajuntaments.

Novament, el cotó no enganya i n'hi ha prou de veure el comportament de Junts. Per una banda, Turull està de gira per Catalunya per intentar controlar la situació als seus feus naturals (la Catalunya rural). Per altra banda, Junts ha endurit molt el seu discurs amb l'única i exclusiva intenció de contrarestar Orriols (vel islàmic, repartiment de ‘menes’, etc.).

Però aquests canvis de rumb de Junts han estat massa violents com perquè molts ciutadans no vegin que es tracta de maniobres interessades. De moment, els sondejos publicats (no els sondejos interns dels partits) mostren una caiguda de 7-8 diputats de Junts. A més, el partit no és ideològicament uniforme, i menys amb un líder que, com Puigdemont, està anul·lat a Waterloo per les seves maniobres amb el PSOE.