Les 3 crisis d'un processisme en caiguda lliure

El processisme està en caiguda lliure. Això no és cap notícia en ple 2024. Només cal veure els consecutius desastres electorals de les tres formacions processistes (Junts, ERC i la CUP) durant l'últim any. Tot i això, el declivi va molt més enllà. I és que tots ells comparteixen tres crisis que no només els representa un present negre, sinó també un futur igual o pitjor.

1. Crisi electoral

Des de l'any 2017 fins a les darreres eleccions catalanes, els tres partits processistes han perdut gairebé 1 milió de vots. El desastre s'ha anat forjant en les últimes cites electorals i els números parlen per ells mateixos.

ERC va perdre 300.000 vots a les municipals del maig del 2023 i 400.000 a les generals que es van celebrar un mes després. El 12-M passat van perdre 174.000 vots i van caure de 32 a 20 escons. I a les europees, la fuga de votants va ser de gairebé 400.000.

La tendència de Junts és més o menys la mateixa. Van perdre 140.000 vots a les generals del 23-J del 2023 i 450.000 a les europees del passat 9 de juny. Només a les autonòmiques del maig passat van aconseguir sumar 111.000 votants, encara que no es tracti d'una dada per celebrar. I és que ni tenint Puigdemont de candidat ni una ERC en caiguda lliure van aconseguir fer pessigolles a un Salvador Illa que els va guanyar amb claredat.

Tampoc no estan per tirar coets precisament a la CUP. El declivi va començar amb les municipals, en què van perdre gairebé un 25% dels vots aconseguits quatre anys abans. Després van venir les eleccions generals, quan van perdre gairebé 150.000 vots i es van quedar sense representació al Congrés. Finalment, el 12-M van perdre 60.000 vots i una mica més i es queden fora del Parlament de Catalunya.

2. Crisi de credibilitat

Els partits processistes no només perden vots, també credibilitat. Així ho demostren les darreres informacions que han aparegut recentment al voltant, sobretot, d'ERC i Junts.

A ERC estan en plena guerra interna llençant-se els plats pel cap entre els dos sectors que pugnen per apoderar-se de la direcció del partit: el liderat per Oriol Junqueras i el liderat per Marta Rovira.

La guerra ha acabat provocant que sortissin a la llum informacions que deixen en dubte la reputació que pogués tenir la formació republicana. L'existència d'una estructura paral·lela per difamar contra rivals polítics, fins i tot de dins del partit, i l'explosiva roda de premsa de Sergi Sabrià disparant contra Junqueras evidencien que ERC és, ara mateix, una formació política en descomposició. A més, aquesta guerra interna retransmesa davant de tot el públic no fa més que generar encara més desconfiança (quan no vergonya aliena) a militants, votants i fins i tot població en general.

A Junts tampoc no pinta millor el panorama. Les presumptes irregularitats de Toni Comín com a responsable del Consell de la República també és un míssil a la línia de flotació de la credibilitat del projecte de Carles Puigdemont. Comín, eurodiputat per Junts, va intentar carregar a aquest xiringuito creat per Puigdemont les seves vacances amb la seva filla al sud de França. Dilapidar la credibilitat per un import inferior a 5.000 euros no seria precisament la millor de les jugades.

3. La tercera crisi: l'amenaça de noves alternatives indepes

A tot aquest context cal afegir-hi una altra crisi que afronta el processisme. Que no és cap altra que l'aparició d'altres formacions independentistes que estan aconseguint capitalitzar el descontentament dels votants indepes amb els partits processistes. Concretament, parlem d'Aliança Catalana.

El partit de Sílvia Orriols no només ha tingut un augment meteòric el darrer any. També ha aconseguit irrompre al Parlament de Catalunya malgrat el cordó sanitari informatiu dels mitjans subvencionats pel processisme i les constants campanyes de desprestigi i difamació a què s'ha vist sotmès. Però, una altra vegada més, el pitjor per als processistes no és l''ara', sinó el 'demà'.

I és que, per exemple, tots tenen assumit que si hi ha repetició electoral a Catalunya, l'alcaldessa de Ripoll en serà la principal beneficiada. De fet, les enquestes ja auguren que, si els catalans tornen a votar a l'octubre, Aliança Catalana podria triplicar, sense gaire esforç, l'actual representació que té al Parlament (2 diputats).

Fins fa un any, els votants indepes només tenien dues opcions: continuar tragant amb els partits processistes o abstenir-se. Ara, però, tenen l'opció de dipositar el seu vot en una formació a l'alça com és el partit de Sílvia Orriols. Cosa que, sens dubte, perjudica encara més Junts, ERC i també la CUP.