Jordi González torna a Telecinco quatre anys després dels seus problemes mèdics

Després de gairebé quatre anys allunyat de Telecinco,Jordi González ha reaparegut al canal on va desenvolupar gran part de la seva carrera televisiva. En la seva visita a 'Tardear', el presentador ha relatat amb cruesa i honestedat la dura experiència que ha viscut, estant a la vora de la mort.

"Fa tres anys i mig que no trepitjo Telecinco. Jo vaig passar gairebé 25 anys de la meva vida aquí, llavors el passeig entre la redacció i els estudis doncs m'he trobat amb productors, maquillatge, perruqueria i ha estat molt especial. I és que l'esperit que hi ha en aquesta cadena, que sempre esteu contents, alegria i entusiasme, és únic. Aquí hi ha un plus d'entusiasme", deia Jordi González.

Per la seva banda, Frank Blanco va voler aclarir les condicions de l'entrevista a 'Tardear': "És molt especial per a nosaltres que la primera cadena nacional on t'hagis assegut sigui aquesta, que és casa teva. Jordi a més ve sense cobrar". Al que el presentador va respondre amb naturalitat: "Jo mai he cobrat una entrevista. Semana va publicar una entrevista exclusiva i no vaig cobrar perquè no em sembla bé".

"Vaig estar sis setmanes a l'UCI i tres en coma i, quan et despertes del coma, és un procés llarg perquè a més no tens memòria del que ha passat. Quan em desperto, jo vaig preguntar quin dia era i em diu dissabte i jo li vaig dir fa dos dies que sóc aquí i em va contestar que no, que feia dos mesos perquè jo vaig entrar el dia de Reis i era 3 de març i no m'havia assabentat absolutament de res", revelava el presentador.

"Quan em desperto, tenia una traqueotomia, cinc sondes i m'operen del pulmó esquerre. Quan m'estan operant, el cirurgià descobreix una mena de pedra tosca, me la van treure i raspar i això era la seqüela d'haver fumat bastants anys. I jo fa 20 anys que vaig deixar de fumar", afegia Jordi González.

Arran d'aquesta vivència extrema, el presentador ha decidit replantejar completament el seu estil de vida: "He reordenat prioritats, jo no era especialment talibà pel que fa a l'ordre i equilibri dels àpats. Jo en sabia la teoria, però no la practicava. I ara he rectificat tot això de manera natural perquè em faria molta pena morir-me, abans m'era igual, no em feia por, però quan he vist el que passa quan un pot morir penso que la meva gent no es mereix aquest disgust i no vull morir".

"He hagut d'aprendre a menjar, caminar, sincronitzar moviments, a parlar no podia. Això em va passar a la ciutat de Medellín, després vaig viatjar a Espanya en un avió medicalitzat i em van portar a la Anderson, que és on va morir Camilo Sesto i va estar Rocío Jurado, i aquí em van treure la traqueotomia, jo tenia por de perdre la meva veu després de 60 dies sense parlar i vaig dir hola i em vaig emocionar en escoltar-me. El que més em va costar és tornar a caminar", desvelava.