Les Zones de Baixes Emissions: teoria i praxi d'un fracàs

En poc temps, les famoses ZBE (Zones de Baixes Emissions) acumulen diversos revessos judicials que no deixen en bon lloc els seus impulsors. Ara com ara, els tribunals han tombat ni més ni menys que les ZBE de Madrid, de Barcelona i de les quatre ciutats de l'Àrea Metropolitana. Entre altres raons, els jutges n'han destacat sobretot una: la vulnerabilitat econòmica de molts ciutadans.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TJSM), que ha donat la raó a Vox, parlava per exemple que calia tenir en compte “la situació dels col·lectius empresarials de menor capacitat econòmica per a la renovació del vehicle, com són els autònoms, microempreses o pimes”. I en un sentit gairebé idèntic, es va expressar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb les sentències de Barcelona i de l'AMB.

Es tracta d'una situació cridanera en què ho són els jutges els qui, en nom dels més vulnerables, frenen els polítics. En aquest sentit, tant el TSJM com el TSJC han parlat que, atès el gran abast de la intervenció, mancava concreció en les mesures restrictives.

Per això, el setembre passat, les associacions de transportistes i agències de viatges van aplaudir la decisió de la justícia a Madrid. "No s'han valorat les al·legacions sectorials ni s'ha estimat l'impacte econòmic als sectors i col·lectius afectats", van dir en el comunicat. I de fet, no impugnen la possibilitat que l'Ajuntament d'Almeida recorri la sentència, però sí que demanen que hi hagi diàleg amb el seu sector.

Un dels que va veure venir aquesta situació va ser García Albiol, que va derogar les ZBE de Badalona. Després de la notícia de les sentències, Albiol va treure pit de la seva gestió i va criticar l'apressament amb les ZBE:

Però encara hi ha dubtes

Un dels efectes immediats d'aquesta manca de previsió política és que caldrà tornar les multes. De moment, només l'Hospitalet ha decidit tornar l'import de les multes (i només de les que no eren fermes). En casos com el de la ciutat de Madrid parlem d'uns 330 milions d'euros.

Altres ciutats, en canvi, encara no s'han pronunciat perquè o bé han recorregut la sentència o bé la recorreran. Aquesta és l'altra cara de la mala implementació d'aquesta mesura. Perquè, mentre es resol la lenta batalla judicial, persisteixen els dubtes i les incògnites dels ciutadans.

Es tracta, en definitiva, d'un exemple de mala aplicació de polítiques públiques, que acaben generant més problemes i inconvenients. És el resultat d'un maximalisme imposat que resulta contraproduent. I és que cal tenir present que els jutges no dubten ni de les mesures ecològiques ni de la capacitat dels ajuntaments, però no poden defugir les “manifestes insuficiències” de les memòries econòmiques.

I encara que sigui amb arguments no econòmics, hi va haver fins i tot grups ecologistes que van advertir del deficient disseny legal de la mesura. ECODES, per exemple, ja va avisar en una nota de premsa del 2021 que si es volen implantar les ZBE de manera efectiva cal fer-ho mitjançant una llei orgànica. En cas contrari, la disparitat de criteris és màxima i cada consistori decideix una cosa diferent.

Per això ens trobem ajuntaments que posen ZBE, altres que no, alguns que retornen les multes, altres que recorren a la justícia, etc. Fins i tot, alguns alts càrrecs de la DGT han denunciat la mala implementació de les ZBE. Davant el fet que la majoria de ciutats de més de 50.000 habitants no les han aplicat, la subdirectora general de vehicles de la DGT, Susana Gómez, va parlar que “el paper ho aguanta tot, però la realitat és una altra”.

Així mateix, també va assenyalar el sense sentit de traslladar el model europeu a Espanya. La raó és tan simple com que la taxa de vehicles elèctrics a la UE és el doble que la d'Espanya, cosa que significa que aquí hi ha molta menys infraestructura.