Europa Press Torni vostè demà: el llast econòmic de la burocràcia en xifres
Una de les cares del declivi d'Europa és la gegantina burocràcia que hem creat
Els articles de premsa no solen passar a la història, però sempre hi ha excepcions. Una d'aquestes és l'article de l'il·lustre Mariano José de Larra, Torni vostè demà, publicat el 1833. A l'article, Larra explica el cas d'un estranger que va visitar Espanya per “invertir aquí els seus quantiosos diners”.
Segons la crònica, la intenció de l'estranger era passar quinze dies a Espanya per resoldre els assumptes burocràtics. Davant d'això, Larra confessa que “vaig intentar reprimir una riallada que em ballava dins del cos”. El motiu del seu riure era que l'estranger no passaria quinze dies a Espanya, sinó com a mínim quinze mesos.
A partir d'aquí, comença un calvari burocràtic, passant d'una oficina a una altra i d'un funcionari a un altre. Davant de cada finestreta, Larra explica que la resposta del funcionari sempre era la mateixa: “Torni vostè demà”. Doncs bé, segons un informe del Ministeri d'Economia, l'actual situació no és tan diferent de la del 1833.
La burocràcia excessiva no surt de franc | Europa Press
El cost de regular
El diari ABC ha tingut accés al darrer informe de la Conferència Sectorial per a la Millora Regulatòria i el Clima de Negocis. En aquest informe, el Ministeri d'Economia admet que gairebé el 40% de l'economia espanyola està afectada per l'excés de regulació. Aquesta porció de l'economia representa gairebé dos milions d'empreses i gairebé deu milions de treballadors. El Ministeri constata que es “registra una inversió menor, una productivitat inferior i una assignació pitjor dels recursos a la de la resta de l'economia”.
El problema de fons és la multiplicitat d'administracions i l'harmonia escassa entre elles. Segons narra l'ABC, el 90% dels recursos presentats davant de la divisió ministerial que s'encarrega de la regulació i la unitat de mercat tenen a veure amb ordenances municipals i regulació autonòmica. El 10% restant són recursos contra normes de caràcter estatal.
Aquest és un problema que preocupa el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que sap que Brussel·les ja ha criticat el mal funcionament de la burocràcia espanyola. Tot i que no només ho ha denunciat Brussel·les. Les patronals també estan cansades d'assenyalar que l'excés de burocràcia és un gran llast econòmic. Segons les darreres dades de la CEOE, per exemple, el 2023 es van crear prop d'1,3 milions de pàgines de regulació.
Espanya no fa més que crear regulació | Europa Press
De fet, el mes passat la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Cani Fernández, va denunciar aquest problema al Congrés. Va posar el focus a les petites i mitjanes empreses, que són les més vulnerables davant aquest problema. Va parlar "d'un excés brutal de burocràcia", que “està negant frenant moltíssim l'activitat econòmica”.
I com l'informe d'Economia i les denúncies de la patronal, la presidenta de la CNMC va assenyalar la multiplicitat d'administracions. “No només han de complir les legislacions de 17 comunitats autònomes, també han de complir les de 27 Estats membres”. I aquí, com se sol dir, amb Europa hem topat.
El colós europeu: un colós de papers
Fins fa poc, el mainstream deia que els Estats Units innova, la Xina produeix i Europa regula. La idea era que el mercat europeu era tan ric que es podia permetre viure de marcar el compàs regulatori a les importacions. Però d'un temps ençà, això ha caigut com un castell de cartes, començant pels mals indicadors de la indústria automobilística alemanya i acabant per l'informe Draghi.
Ara la idea és una altra: Europa s'ha quedat molt enrere en termes productius, prou per ser pessimistes. Segons Draghi, cal l'aclaparadora xifra de 800.000 milions d'euros anuals en inversió perquè Europa es posi a to. Entre molts altres factors del retard europeu hi ha l'enorme capacitat reguladora d'Europa, que va ser un dels reclams electorals del Brexit.
Segons l'informe Draghi, entre el 2009 i el 2014 Europa va fer 13.000 regulacions, mentre que els EUA en van fer 3.500. És més, Draghi demana una "pausa regulatòria" d'uns anys per poder pensar millor què i com es regula. En cas contrari, ens tornarem a enfrontar a preocupants sismes com el de la indústria automobilística amb el cotxe elèctric.
Més notícies: