Vox demana lloc per exercir d'oposició a Salvador Illa
Els de Garriga insisteixen als pilars de la seva campanya electoral per tenir veu pròpia dins d'un Parlament fragmentat
Un dels riscos dels cordons sanitaris és que deixen una parcel·la política i social sense atendre. El cas de Catalunya és força clar. En aquests moments, Vox i Aliança Catalana tenen un cordó sanitari que els exclou 'de facto' de la incidència política al Parlament. Però també els dona via lliure per reivindicar els seus respectius discursos.
En qualsevol cas, el president Illa sembla que és conscient de la qüestió. A l'últim ple al Parlament, va dir que una de les seves prioritats de govern era “desmuntar una a una” les postures de Vox. És a dir, el debat de la inseguretat, la immigració il·legal i l'islam.
Davant d'això, Vox es reafirma a la seva parcel·la del relat, que és la mateixa que li ha permès aguantar l'auge del PP català. I dissabte passat, Vox va donar un nou exemple en un gran acte de partit a Salou. De fons, batega la competició per erigir-se com a oposició dins un Parlament molt fragmentat.
Vox insisteix als pilars de la seva campanya
Com explicàvem a E-Notícies l'abril passat, la campanya de Vox per a les eleccions autonòmiques seguiria l'estratègia de concentrar-se en pocs missatges. En essència, eren tres punts. Denunciar l'augment de la inseguretat, les crítiques a la immigració il·legal i l'assenyalament de l'islam. Així mateix, també destaca la crítica al PSC com un partit “separatista” més.
I segons les intervencions que es van sentir a l'acte a Salou, Vox es manté fidel a aquest discurs. L'objectiu, doncs, no ha canviat. Des d'una oposició frontal al PSC, els d'Ignacio Garriga busquen diferenciar-se del PPC d'Alejandro Fernández i, per descomptat, de Junts.
Des del faristol, Garriga va insistir en la manca de control migratori i en una política d'asil realista. De la mateixa manera, va reivindicar que els seus advertiments sobre l'augment de la inseguretat han estat certs.
L'altre discurs de Vox
El discurs de Vox té dos punts més que, per norma general, es passen per alt. Encara més a Catalunya, que té unes particularitats socials i demogràfiques molt distintives. Aquests dos punts són la reivindicació de la immigració hispanoamericana i la crítica a l'elitisme.
Pel que segueixi el discurs de Vox en política migratòria, destaca la contundència de la seva defensa de la immigració hispanoamericana. Els d'Abascal i Garriga afirmen que la immigració hispana presenta una proximitat cultural que la fa molt convenient per a Espanya. En aquest sentit, és habitual que, als seus mítings i actes públics, facin una reivindicació de la immigració legal a través dels hispans.
Sense anar més lluny, a l'acte a Salou, Garriga va reivindicar l'immigrant hispà que va detenir el terrorista islàmic del centre comercial de Badalona:
En segon lloc, cal destacar que Vox presenta un discurs molt antielitista. En aquest sentit, són recurrents les seves crítiques a les “elits” polítiques i mediàtiques que viuen en zones acomodades. Novament, això també va aparèixer a l'acte a Salou.
En referència a l'islam, Garriga va carregar contra aquells que “viuen als millors barris de tot Catalunya, on no tenen a la seva escola la meitat de la població estrangera”. Són aquesta mena de postures les que expliquen que, en la distribució del vot, Vox tingui més recorregut que el PP a barris humils.
Un Govern en minoria i una oposició múltiple
La distribució d'escons al Parlament reflecteix una sociologia electoral força complexa. D'una banda, el PPC ha crescut molt, però ha estat a costa de Ciutadans. Així mateix, Junts està més concentrat a recuperar el seu lloc i a alliberar-se de la cadena en què s'ha convertit la llei d'amnistia.
Finalment, els que presenten posicions més radicals – Vox i AC – comparteixen un discurs molt similar. Però la veritat és que no es trepitgen els seus electorats, sinó que discorren paral·lels per la diferència que representa l'eix nacionalista. Tot i això, a efectes socials són dos electorats que s'han de considerar des d'una mateixa òptica.
Amb tot això, el nou Govern del PSC s'enfrontarà a una oposició amb molts caps i que representa diversos electorats. I de fons, una Catalunya que s'enfronta a problemes molt preocupants.
Més notícies: