Qui és el cap de l'oposició a Catalunya

El govern del PSC recolzat d'ERC i els Comuns ha començat a tacar ja per diverses polèmiques . Sobretot per la col·locació al nou govern de familiars i amics, un cas de nepotisme que no és nou però que posa els socialistes a l'ull de l'huracà. Això, sumat a la confecció del nou executiu i l'absència d'Illa als actes d'homenatge del 17-A, ha provocat les primeres crítiques de l'oposició.

Això ha servit per evidenciar també la fragmentació i dispersió de l'oposició, que pot acabar jugant a favor del Govern Illa. Perquè mentre que Junts se centra en la destrucció d'ERC, el PP i Vox rivalitzen per encapçalar l'oposició centrant-se en les crítiques al PSC.

La falta d‟unitat redunda en una oposició distorsionada més centrada de moment en els seus objectius partidistes que en la tasca comuna d‟erosionar i enderrocar el govern socialista.

L'oposició a Catalunya, dividida

El primer factor de distorsió és que si fins ara hi havia una clara distinció entre el bloc independentista i el constitucionalista, ara hi ha una oposició bicèfala amb Junts per una banda i el PP per una altra. Junts s'està centrant a assenyalar ERC com a culpable d'haver investit el “president més espanyolista de la història de Catalunya”. El PP en canvi enfoca la seva crítica al PSC com a còmplice del processisme, cosa que l'obliga a competir en el mateix terreny que Vox.

Això duu al segon factor de desunió, la rivalitat entre el PP i Vox, més enllà de Catalunya, per fer amb l'hegemonia de la dreta. Populars i identitaris competeixen per un mateix model dordre. Els d'Alejandro Fernández es poden veure delmats per la tebior del seu líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, mentre que l'handicap d'Ignacio Garriga també pot ser la debilitat del seu projecte a nivell nacional.

Qui mana a Junts

Junts ha iniciat la legislatura intentant marcar un perfil dur com a principal partit de l'oposició. El president del grup parlamentari, Albert Batet, es va estrenar al debat d'investidura assenyalant Salvador Illa com a “espanyolista” i utilitzant un to molt dur. Junts ja era oposició a l'anterior govern, però si aleshores havia de contemporitzar ara el context exigeix una oposició a tomba oberta per presentar-se com l'única alternativa independentista al govern del PSC.

Junts vol prendre la iniciativa des del principi i aquest dilluns ha sol·licitat la compareixença d'Illa per qüestionar els nomenaments al nou govern. El secretari general del partit ha dirigit les seves crítiques a ERC, mentre que els republicans li han recordat que la tasca d'oposició s'ha de centrar en el govern, on ells no hi són.

És clar que la tasca d'oposició de Junts, fins i tot quan les crítiques es dirigeixin a Illa, va destinada a desgastar Esquerra aprofitant el seu moment debilitat al flanc independentista després de l'acord d'investidura.

Però el partit es troba amb un obstacle gens menyspreable, que és la indefinició del seu lideratge. Tot esperant el congrés nacional que han avançat al mes d'octubre, i que haurà de definir definitivament la posició de Puigdemont, Albert Batet està exercint de cap de l'oposició. La intenció és que l'expresident, ara a Waterloo, assumeixi el càrrec de la presidència del partit per encapçalar l'oposició a Catalunya.

Qui és el cap de l'oposició a Catalunya

Tot i que Junts és el partit de l'oposició amb més diputats, Alejandro Fernández vol presentar-se com la principal alternativa constitucional al govern processista del PSC. La seva tasca consistirà a aprofitar les crisis del nou govern, com les sorgides la primera setmana de vida, sense oblidar-se d'atacar el flanc de la immigració i la inseguretat defensant un model d'ordre i esperança per als catalans.

El pla del PP consisteix a aprofitar la manca de lideratge a Junts, on Puigdemont sembla més embrancat en la lluita contra els jutges que en el que passa a Catalunya, per realçar la figura d'Alejandro Fernández ara mateix en apogeu.

Alejandro Fernández comptarà amb un seriós rival a l'oposició al govern processista de Salvador Illa. Com Junts, Ignacio Garriga ha començat amb un ritme molt alt d'oposició utilitzant un to dur. El més lògic seria que PP i Vox remaren en una mateixa direcció per erosionar el nou govern, però els interessos dels dos partits a escala nacional poden acabar torpedinant la unitat.