Els cordons sanitaris s'imposen al Parlament

Durant anys hem sentit al processisme parlar del Parlament com el temple de la paraula i un lloc on es podia parlar de tot. Però la irrupció de Vox, en la legislatura passada, i la d'Aliança Catalana, en aquesta, ha demostrat una vegada més que no era més que postureig. Avui PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP revalidaran el “pacte contra l'extrema dreta” per aïllar Vox i Aliança Catalana.

L'acord presentat a l'anterior legislatura pretenia deixar sense càrrecs institucionals la formació d'Ignacio Garriga i limitar-ne l'acció legislativa. Recentment, en campanya electoral, els partits van tornar a signar un manifest en què es comprometien a no acceptar els vots de formacions de “extrema dreta”. Els diputats Ferran Pedret (PSC), Judith Toronjo (Junts), Najar Driouech (ERC), Andrés García Berrio (Comuns) i Laure Vega (CUP) faran avui una roda de premsa per renovar el seu compromís contra les formacions d'Ignacio Garriga i Sílvia Orriols.

Excepte PSC i Junts, la majoria dels signants del pacte (ERC, Comuns i CUP) van rebre el 12 de maig passat un correctiu electoral històric. Cosa que contrasta amb els bons resultats obtinguts per Vox i Aliança Catalana. Una demostració que el Parlament és una institució cada cop més allunyada de la realitat del carrer.

En què consisteix el cordó sanitari que s'aprova avui

El "pacte contra l'extrema dreta" aprovat en la legislatura anterior i renovat avui consisteix en un aïllament dels partits considerats antidemocràtics. Curiosament, no obstant, els seus impulsors apliquen mesures que resolen els drets democràtics d'aquests partits.

A l'anterior legislatura van deixar Vox sense càrrecs al Parlament, on els d'Ignacio Garriga no van poder accedir a llocs a la Mesa ni a les comissions, ni optar a la designació de senadors autonòmics. Però, a més, la seva acció legislativa va quedar seriosament lesionada. Les seves proposicions de llei mai no van arribar a ser debatudes perquè no eren acceptades en l'ordre del dia per la junta de portaveus.

El que no van poder evitar és que presentessin mocions i propostes de resolució, i que poguessin fer sentir la seva veu durant les seves intervencions als plens. Com que no va poder silenciar Vox, els partits van fer un pas més i van començar a preparar sancions contra els discursos d'odi. Com que això no està recollit en reglament i seria objecte d'un delicte d'inconstitucionalitat, ERC i CUP van intentar impulsar una reforma del reglament que no va prosperar per la caiguda del Govern i l'avançament electoral.

Amenaces al nou curs

Com que no va poder silenciar Vox i Aliança Catalana, el nou president de la cambra, Josep Rull, va tirar d'amenaces. A la primera sessió després de la constitució del Parlament, el president va avisar tant Ignacio Garriga com Sílvia Orriols de possibles sancions per difondre "discursos d'odi".

Crida l'atenció que fos precisament Josep Rull qui amenacés Ignacio Garriga i Sílvia Orriols de no deixar-los parlar i de sancionar-los pels seus discursos. Josep Rull va formar part de la plana major del processisme que trepitjava cada vegada que els tribunals impedien un debat sobre la ruptura inconstitucional de Catalunya amb Espanya. Els que aleshores es feien les víctimes ara aïllen i silencien opcions democràtiques votades per multitud de catalans farts precisament dels censuradors.