Europa Press Les veus socialistes i independentistes que recelen de l'amnistia
L'amnistia provoca un brou de cultiu de descontentament dins de sectors del PSOE i de l'independentisme unilateral
A la llei d'amnistia només li queda ser aprovada. I els actors protagonistes - Junts, ERC i PSOE - destapen el xampany. Sobretot, el PSOE, tan angoixat aquests dies per l'esclat del cas Koldo. El ministre Bolaños es referia a l'acord assolit com un fet històric que posava fi a tota una època per a Catalunya i per a Espanya.
Aquest èxit, però, no és sinònim d'unanimitat. Almenys dins dels mateixos partits implicats. Des de tots dos costats han aparegut crítiques internes que no celebren l'acord. Algunes d'elles - en el cas 'indepe' més aviat - amb una evident aroma electoral.
El PSOE que és crític amb Sánchez
Si alguna cosa és evident és que els partits funcionen quan estan dirigits amb mà de ferro. Una màquina eficaç que reflecteix de manera immediata i precisa les decisions de la cúpula i, en darrer terme, del líder. I el PSOE de Sánchez és una màquina ben greixada de moment. De fet, es va fer viral aquesta una conversa informal entre Page i altres presidents autonòmics en què Page - amb la contundència que li és pròpia - deia “El que ha fet el PSOE és d'una tensió màxima: fer fora tot déu que se li oposa ”.
Encara que aquest control militar – i natural quan es tracta de partits – no evita que hi hagi veus de pes molt crítiques amb la política de blocs de Sánchez. Es tracta de veus que, a l'argot, es coneixen com “la vella guàrdia”. Parlem de Felipe González, Eduardo Madina, el mateix Page, Javier Lambán, entre d'altres. De fet, ahir mateix l'expresident Lambán responia directament al ministre Bolaños amb aquest missatge:
Sobre l'actual president de Castella-la Manxa es pot afegir poc. Autor de conegudes frases com “jo no vull que ens facin ballar una sardana política a tots”, Page és el crític intern més fort que té Pedro Sánchez. Els seus comentaris contra l'amnistia i els pactes amb els nacionalismes han estat constants i irats. La seva tesi és que Junts desbancarà ERC del Govern i, després, “obrirà una bretxa a l'Estat”
González i Page: els dos crítics de Sánchez | Europa Press, e-noticies.cat
Després de Page, el crític més gran de Sánchez és l'expresident González, una figura totèmica per a gran part del socialisme. González ha qualificat l'amnistia "d'intolerable” i no ha perdut ocasió per dir a Sánchez que no fos per aquest camí. A diferència dels indults, amb els quals va estar d'acord, González veu l'amnistia com un exercici de desigualtat davant de la llei. "Seguiran sent delictes per als altres, però s'esborraran per als amnistiats", va dir fa un mes l'expresident en un acte que va congregar la flor i nata de la política i del poder judicial.
L'independentisme unilateral aprofita la situació
Pel costat 'indepe', la postura també és clara: l'amnistia és una traïció a l'1-O i una altra trampa del PSOE. El sector unilateral de l'independentisme interpreta que la llei d'amnistia és una altra expressió del procés, és a dir, d'un projecte polític que en realitat no està destinat a aconseguir la independència.
Ahir mateix, per exemple, l'exdirigent de Junts, Víctor Tarradellas, qualificava el que havia passat de “traïció” i demanava fer fora els processistes per còmplices amb el 78. Més moderat, el conegut advocat defensor de l'abstencionisme, Josep Rosell, ha explicat que l'amnistia no inclourà tothom i no serà d'aplicació immediata.
Dubtes sobre el recorregut de l'amnistia | Twitter, @FossasJosep, e-noticies.cat
En aquesta mateixa línia hi ha Jordi Graupera i altres que miren de capitalitzar el descontentament processista. Graupera i Ponsatí ja han anunciat la nova creació d'un partit independentista: Alhora. La seva interpretació dels fets és que Junts i ERC no han aconseguit res de real perquè a l'amnistia encara li queda un llarg camí judicial a Europa i a Espanya.
Graupera i Ponsatí organitzen un nou partit 'indepe' | Twitter, @JordiGraupera
En resum, que l'independentisme es divideix encara més i creix el nombre d'opositors al lloc de guardià de les essències. Quan les aigües es calmin es podrà veure com queda el fons del riu processista. De moment, l'objectiu de Junts és que Puigdemont pugui ser candidat a la Generalitat. Mentrestant, l'independentisme unilateral de l'ANC, alguns sectors derrotats de Junts, partits de nova creació i actors com Sílvia Orriols deixa un panorama difícil de predir.
Més notícies: