TV3, els deures pendents de Salvador Illa

Des que Salvador Illa va assumir la presidència de la Generalitat, s’esperava que impulsés una transformació a TV3, promovent una major pluralitat política. Tanmateix, la realitat ha estat una altra: la televisió pública catalana continua sent un altaveu de l’independentisme i d’una ideologia progressista que exclou una gran part de Catalunya.

Tot i disposar dels instruments necessaris per impulsar reformes, Illa ha optat per mantenir el statu quo. Probablement per no incomodar els sectors més esquerrans i els seus socis de govern, ERC i Comuns.

La situació frega l’absurd amb la televisió catalana, amb mesures com la imposició d’un cordó sanitari completament ideològic. Donant més veu a partits que segueixen la seva corrent ideològica, però sense representació a Catalunya, com EH Bildu o Compromís, que a partits amb representació parlamentària com Aliança Catalana.

La líder d’AC, Silvia Orriols, va denunciar aquesta situació després de conèixer l’informe trimestral del (CAC), que analitza el pluralisme polític als principals mitjans catalans. En aquesta mateixa situació es troben tots els partits que critiquen el deliri woke de TV3, que són castigats amb menys temps en pantalla, una clara mesura discriminatòria.

Un any després del canvi de guàrdia a la Generalitat, TV3 continua sent la gran carpeta pendent del PSC. S’atrevirà Salvador Illa a posar mà a l’últim gran reducte del processisme, que cada any costa més de 300 milions d’euros als catalans?

Tapar la inseguretat

TV3 ha demostrat un patró sistemàtic d’ocultar o minimitzar certs delictes que no encaixen amb la seva narrativa ideològica. Casos de violència al carrer, apunyalaments o delictes comesos per determinats col·lectius apareixen gairebé sense reflectir-se, mentre que altres fets s’amplifiquen de manera desproporcionada. Aquesta selecció de notícies no només distorsiona la realitat, sinó que genera una percepció esbiaixada de la seguretat a Catalunya.

Un altre gran tabú per a TV3 és la nacionalitat dels criminals, que prefereix ocultar-la de manera selectiva quan no respon a interessos ideològics. Si el delicte el comet un turista, la seva nacionalitat sortirà al titular, però si la nacionalitat incomoda el relat de TV3, espera trobar algun eufemisme com ‘jove’. Això respon, segons TV3, a la no estigmatització, però el que aconsegueix és la desconfiança dels oients amb la cadena.

TV3 pel món

TV3 s’ha convertit en l’abanderada de certes causes internacionals. La cadena exalça l’esquerra mundial en reportatges i documentals. Al mateix temps, llança crítiques dures i de vegades imprecises contra figures de la dreta identitària internacional, Donald Trump, Orbán i altres líders mundials.

Després de la condemna de Le Pen per malversació de fons el març de 2025, TV3 va amplificar la notícia sense matisos, ometent les opinions dels qui sospitaven de la politització del cas. Aquesta manca de pluralitat informativa reflecteix una tendència a presentar una visió unidimensional de la política internacional, alineada amb una agenda ideològica específica.

De manera especialment preocupant, TV3 ha adoptat un posicionament anti-Israel en la cobertura de la guerra a Gaza. A l’octubre de 2023, el Telenotícies va qualificar l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que va deixar centenars de víctimes i segrestats, com “l’atac més agosarat de la resistència palestina”. Aquest tipus de llenguatge minimitza la gravetat dels actes terroristes i mostra com la cadena prioritza la seva agenda ideològica davant la veracitat.

En definitiva, si Illa vol començar a imprimir el seu propi segell al Govern ha d’impulsar canvis valents per canviar el rumb de TV3. Això demostraria que el PSC no és ostatge dels seus socis, sobretot Esquerra. La pregunta és si s’atrevirà.