Podemos alerta del repunt de la violència de gènere després d'anys a Igualtat

Des de Podemos Cantàbria, alerten de l'augment de dones víctimes de violència de gènere; en concret, hi ha 1.595 casos actius. I a l'hora de buscar culpables, atribueixen la culpa al sistema, tot i haver ostentat durant tres anys el Ministeri d'Igualtat.

«Les dones de Cantàbria no necessitem compassió ni estadístiques, necessitem protecció, acompanyament i justícia. Quan l'Estat no respon, ens deixa a mercè dels agressors. I això és responsabilitat política directa».

Així s'ha expressat Mercedes González, coordinadora de Podemos a Cantàbria.

Hipocresia a Podemos

Irene Montero va ser la responsable directa de dirigir el Ministeri d'Igualtat i de dissenyar l'actual model de lluita contra la violència de gènere. Durant el seu mandat, el ministeri va comptar amb pressupostos milionaris i la major projecció política de la seva història. Però les dades mostren que la violència de gènere no ha disminuït.

Estem parlant d'un pressupost que es va multiplicar per 3 en els anys que va estar Irene Montero al capdavant, arribant a la xifra de 573 milions d'euros. Podemos sempre va presumir del govern més feminista de la història.

El seu model es va presentar com una revolució feminista destinada a acabar amb la violència cap a la dona, però la realitat ha demostrat el contrari. El centre dels seus esforços era generar titulars i polèmiques, més que resultats tangibles. Es van llançar campanyes publicitàries amb pressupostos elevats que amb prou feines van tenir impacte real.

Fracàs de les polítiques de protecció

Si ens fixem en les dades, segons l'INE, entre 2020 i 2023, les xifres de violència de gènere a Espanya han estat alarmants. El 2023, es van registrar 36.582 dones víctimes de violència de gènere, la qual cosa representa un augment del 12,1% respecte a l'any anterior. A més, el nombre de víctimes de violència domèstica també va augmentar en un 12% el mateix any.

Malgrat aquestes dades preocupants, VioGèn, el sistema encarregat de monitorar els casos de violència de gènere, va registrar més de 98.000 casos actius a l'agost de 2024. Aquesta xifra reflecteix la magnitud del problema i la necessitat urgent de mesures efectives.

De fet, per a la formació morada, el sistema VioGèn, “que hauria de ser un escut per a les víctimes, s'ha convertit en massa casos en un registre fred que acumula números sense garantir la protecció necessària”. Un instrument que van promocionar des de Podemos, ara és utilitzat com a font principal de les crítiques.

Campanyes milionàries i polèmiques

La campanya “L'estiu també és nostre” va ser un exemple d'aquest enfocament. Van utilitzar fotos de models sense permís i van esborrar detalls com una cama ortopèdica. El ministeri va haver de rectificar i la polèmica va acabar eclipsant qualsevol missatge útil; aquest error ens va costar als espanyols uns 5.000 euros públics.

“Ara ja Espanya és una altra”, llançada al novembre de 2023, pretenia presumir dels avenços en la lluita contra la violència de gènere i dels avenços del país en matèria d'igualtat. Tanmateix, la campanya va generar una onada de crítiques a les xarxes socials a causa del seu to triomfalista i la manca de propostes concretes per abordar els problemes persistents en aquesta àrea.

Una altra campanya polèmica va ser “Llavors qui?”, llançada al novembre de 2022. L'anunci, que imitava streamers com El Xokas, va generar crítiques per acusar indirectament figures públiques i desviar l'atenció de la violència real. El ministeri va defensar la campanya com un intent d'involucrar els homes, però el resultat va ser el mateix que amb les anteriors, un fracàs rotund.