Salvador Illa es queda el centre polític que ningú no va voler a Catalunya

La victòria de Salvador Illa és indissociable de la història més recent de Catalunya. El catalanisme que va governar durant anys va donar lloc a una mutació estranya que coneixem com a 'procés'. El fracàs evident d'aquest projecte ha deixat orfe el tradicional pragmatisme català, que busca resultats i obrir espais quan sigui possible.

I si es tracta de recuperar el pragmatisme català, l'indicador més fiable de com està la situació són les maniobres dels sectors econòmics. El que va passar ahir al Cercle d'Economia deixa clar que, ara, Salvador Illa és el favorit per girar full. Per omissió dels rivals, el centre a Catalunya s'ho ha quedat Salvador Illa.

Benedicció pública

Ja siguin d'un o altre color, les elits polítiques i econòmiques catalanes aposten per Illa. El bon ambient d'ahir al Cercle d'Economia i la presència de tota mena de figures ho testifiquen. Des del president del Cercle, Jaume Guardiola, donant-li les gràcies a Pere Aragonès fins a Jaume Giró, Artur Mas o Andreu Mas-Colell. Els diners no volen que es repeteixin les eleccions o que el processisme faci malabars.

Des del principi, Illa ha evitat la confrontació, ha procurat treure importància als canvis d'opinió amb l'amnistia i ha demanat retrobament. El més rellevant és que un discurs tan de mínims no hagi tingut competència. Cal tenir present que, en matèria econòmica, per exemple, Junts no ha deixat de demanar multes per a les empreses que se'n van anar el 2017.

Amb aquests vímets, Puigdemont i el seu personalisme polític no podien tenir gaire recorregut. I no només entre uns sectors econòmics que insisteixen que les empreses tornaran quan hi hagi estabilitat política, sinó també entre un electorat processista molt desenganyat. Com ja s'ha indicat diverses vegades, la victòria d'Illa - o la derrota de l'independentisme - és indissociable de l'abstencionisme.

Un Govern de consens

“Un gran canvi polític”, així de clar ha estat Jaume Guardiola per referir-se als resultats del 12M. O el que és el mateix: encara que les majories parlamentàries siguin precàries, el missatge del Cercle és diàfan. I aquest no és altre que abaixar el volum de la música nacionalista i tornar a treballar per una Catalunya d'avantguarda.

Això es tradueix en la petició que no es repeteixin les eleccions perquè això significaria que encara es manté viu el discurs processista. Per enterrar-lo definitivament, el desig del Cercle és que es conformi un Govern ampli, que arreplegui figures d'aquí i d'allà i que tingui una tonalitat tecnocràtica.

Illa, en definitiva, es deixa estimar, els Comuns estan neutralitzats per la seva pròpia mediocritat i ERC ha de decidir què vol ser de gran. Si Salvador Illa aconsegueix ser investit, l'elecció dels seus consellers serà un element molt revelador de cap on rema Catalunya. I si no, també.