Europa Press Què es juga Catalunya a les eleccions europees del 9 de juny
Encara que semblin uns comicis poc rellevants, hi ha força coses en joc
Arriben unes noves eleccions després del 12 de maig i la sensació de cansament comença a sobrevolar a Catalunya. A la gent li costa tenir motius per anar a votar el 9 de juny, i encara que costi trobar-ne, n'hi ha alguns. És evident que després de les eleccions catalanes, les europees confirmaran algunes tendències, però anem per parts.
El processisme se la torna a jugar el 9 de juny. ERC afronta els comicis amb els nervis evidents després de tres patacades electorals i amb la necessitat de parar el cop. Es presenta amb Bildu i el BNG i sembla que té assegurats 3 escons sota la marca 'Ara Repúbliques', però el seu resultat serà escrutat a Catalunya.
El 2019 va aconseguir més de 730.000 vots, en unes eleccions marcades per la coincidència amb les municipals i per la sentència del Procés. Oriol Junqueras era el candidat republicà i Puigdemont el cap de cartell de Junts, de manera que el processisme va anar amb tot.
Arriben les eleccions al Parlament europeu | Europa Press
És gairebé impossible que Esquerra aguanti el resultat, de la mateixa manera que Junts patirà sense Puigdemont. El 2019 van sumar gairebé un milió de vots i la sensació actual és que la participació serà tan baixa, que el processisme pot perdre centenars de milers de vots.
Aquesta és una de les lectures en clau catalana que tindrà el 9 de juny. Sense la presència de la CUP ni d'Aliança Catalana, hi haurà moltes interpretacions de l'abstenció, que voldrà ser capitalitzada per molts actors.
La pugna entre el PSOE i el PP
Catalunya estarà molt pendent del resultat a l'Estat. La victòria del PP sembla clara davant del PSOE, però el resultat final marcarà possiblement un abans i un després. És en certa manera un plebiscit sobre Pedro Sánchez, després del retir espiritual i la pujada de to amb l'oposició.
PSOE i PP se la juguen | Atresmedia, Twitter
Sánchez se la juga, Feijóo busca guanyar amb un avantatge còmode i el processisme s'ho mira de reüll, especialment Junts. Una derrota dura socialista dona ales a Puigdemont per negociar i debilita encara més el president del Govern. Una victòria de Feijóo el legitima en la seva estratègia d'acostar-se a Junts i al PNB.
El vot en clau europea
En els darrers mesos, hem vist protestes del sector primari contra decisions polítiques que es prenen a Europa. El pacte a Brussel·les entre esquerra, dreta tradicional i liberals deixa gairebé Vox com l'única veu contrària a aquestes mesures, de manera que serà interessant veure el resultat del partit d'Abascal a Catalunya.
Les eleccions del 9 de juny es presenten com un maldecap per al processisme i per a Pedro Sánchez. Els primers semblen condemnats a perdre vots, tot i que Junts confia mantenir-se per sobre d'ERC. El PSOE se la juga de debò després del resultat de Catalunya i és per això que hem vist Sánchez amb la bandera palestina i fent del cas Begoña una qüestió d'estat.
Les eleccions europees semblen els comicis menys rellevants. Tot i això, poden marcar clarament un abans i un després en la política catalana i estatal.
Més notícies: