Salvador Illa fuig cap endavant amb l'habitatge: el fracàs que l'espera

En matèria d'habitatge, al president Illa no el guanya ningú, almenys prometent habitatge. En l'últim debat de política general va anunciar la construcció de 214.000 habitatges més, tot sota el rètol “acord de país”. Com és públic i notori, la política catalana és excelsa anunciant diferents i variats acords de país.

Parlem de 214.000 habitatges "més" perquè, fa poc menys d'un any, el president ja va anunciar que en faria 50.000. Com passa ara, i com va passar aleshores, tots aquests habitatges tenen un ‘però’: no tenen ni data ni pressupost. Ara bé, per a qualsevol que segueixi la política catalana, i en particular la política socialista, això no és cap novetat.

Si en alguna cosa és bo el PSC - per extensió el PSOE - és a dilatar terminis, diluir compromisos i mentrestant estar al poder. De fons, el mercat immobiliari segueix el seu rumb en l'alça de preus, impermeable a l'èpica del faristol del Parlament. La prova és que totes les cases d'anàlisi donen per fet que l'augment de preus continuarà.

El Govern del PSC o fer-se trampes al solitari

Evidentment, les famoses baixades del preu del 8% a Barcelona i el 5% a Catalunya són malabars estadístics força fàcils de fer. Les regulacions no han modificat els fonamentals que expliquen l'augment de preus, sinó que els han reorganitzat. És tan senzill com que el topall de preus fa que molts habitatges de qualitat - o sigui, més cars - surtin del mercat.

En conseqüència, els nous contractes que sí que se signen es concentren en els habitatges barats. Encara pitjor: com ja explicava ESADE el 2021, això empitjora el mercat perquè fa que els habitatges “dolents” es puguin enganxar al sostre del preu regulat. Hi ha tres indicadors que confirmen tota aquesta realitat.

El primer: baixa el nombre de contractes signats i, a més, se'n renoven menys. El segon: hi ha un traspàs d'habitatges al règim temporal per garantir-se la rendibilitat (al març d'aquest any, ja vèiem que ha augmentat un 45% el nombre de contractes temporals en comparació amb 2023). El tercer i últim: hi ha una disminució absoluta de l'oferta, més concretament, de l'ordre de 40.000 habitatges.

I el cotó no enganya. Els portals immobiliaris expliquen que s'ha disparat el nombre de persones interessades en un habitatge, passant de 65 a 331. Com és lògic, no és que d'un dia per l'altre hi hagi més persones, sinó que hi ha menys pisos. És a dir, efectivament, es redueix l'oferta.

Però què passa?

A hores d'ara, qualsevol persona es preguntarà com és possible aquest panorama. Aquells que hagin seguit E-Notícies ja ho sabran. I és que el problema no és que sigui necessària la intervenció pública per equilibrar un mercat adulterat. No. El problema rau en una desproporció insalvable entre la demanda i l'oferta.

Espanya en general, i Catalunya en particular, són captadors nets d'immigració; estem en nivells de centenars de milers de persones cada any. Aquestes persones, a més, es concentren en determinades zones i són demandants nets de béns i serveis. És a dir, un immigrant que arriba a treballar a Catalunya és una nova unitat de demanda de tot. Habitatge, sanitat, educació, infraestructures, etc. En definitiva, estem davant d'un creixement demogràfic inorgànic.

Així que, mentre es captin aquests fluxos demogràfics, el problema immobiliari no té solució. De fet, la construcció de centenars de milers d'habitatges VPO és un cost net per a l'Estat. La raó és que una part molt destacada d'aquest habitatge es destinarà a tots aquests ciutadans estrangers recentment arribats.

Finalment, cal destacar un últim factor per evitar falses esperances i debats inútils. Ens referim a aquesta creença tan estesa que el mercat immobiliari està com està per culpa dels “especuladors”, “fons voltor”, “BlackRock”, etc. Això és fals i la prova és d'una senzillesa inapel·lable. I és que el 90% del mercat del lloguer a Espanya està en mans de particulars d'edat més o menys avançada.