Europa Press Habitatge: Illa promet 'mesures contundents' contra la 'gesticulació'
El Govern no s'enganxa els dits amb el problema immobiliari i demana paciència mentre posa en marxa tota la maquinària
Avui hi ha sessió de control al Govern al Parlament. I amb la ressaca de la manifestació de dissabte passat a Barcelona, el debat immobiliari ha estat al centre.
Sobre aquesta matèria, el més revelador de la sessió no han estat tant les crítiques de l'oposició com el maximalisme de Comuns i CUP, que han trobat a l'habitatge una veta per controlar la seva decadència electoral. Amb el mateix perfil d'aquests darrers dies, el president de la Generalitat no s'enganxa els dits i parla de “contundència” des del “realisme”.
A Jéssica Albiach, per exemple, Salvador Illa li ha deixat caure que “no li dic que vostè gesticuli, però sí que hi ha propostes que no toquen de peus a terra”. D'aquesta manera, és clar que el Govern ha posat en marxa tota la maquinària comunicativa per insistir que això serà lent i progressiu. "Cal dir a la ciutadania que això no se soluciona amb una llei o d'un dia per l'altre, és un procés", ha conclòs el president.
Els Comuns també s'apunten al maximalisme | Europa Press
I en una línia molt similar ha respost la CUP, que després del Procés Garbíha decidit ser un actor més tractable dins del Parlament. Els cupaires, això sí, plantegen el discurs més encès i magnifiquen el paper de l'especulació financera. "A mi no em tremolaran les cames per enfrontar-me a cap club de privilegis", ha dit Illa. "L'habitatge és un dret i no ha de ser objecte d'especulació, així que no em tremolaran les cames".
Decididament, el problema de l'habitatge ha agafat ritme. A poc a poc, el carrer s'escalfa, els sindicats d'habitatge van per lliure i ja es parla d'una vaga de lloguers. És el resultat natural i previsible de més de deu anys sense mesures per orientar el creixement demogràfic.
La bomba de rellotgeria immobiliària | CCMA
Suspicàcies entre l'oposició
La política derivada d'aquesta situació també es presenta molt clara. L'esquerra woke i antisistema, molt castigada a les urnes, ha començat una subhasta de propostes intervencionistes. Per part seva, el PSC intentarà capitalitzar aquesta bomba de rellotgeria per la via dels fets, encara que la situació es presenta molt crua.
Segons va dir el president Illa a l'inici de la legislatura, la Generalitat posarà en marxa el pla d'habitatge més gran de totes les comunitats autònomes. Aquest pla consisteix a construir 50.000 habitatges fins al 2030 i invertir-hi 1.100 milions d'euros anuals. Tot això anirà acompanyat d'una gran ampliació de sòl públic en col·laboració amb ajuntaments i altres administracions.
El pla és ambiciós i l'oposició el va rebre amb suspicàcies o directament amb incredulitat. Des de Junts, per exemple, van recordar que l'expresident Montilla va fer exactament la mateixa promesa de 50.000 habitatges. D'altra banda, Alejandro Fernández va assegurar a Illa que el pla d'habitatge no passarà de la construcció d'uns quants centenars de pisos.
Ara com ara, el PSC es mostra prudent davant les crítiques perquè encara està en fase d'afegir propostes i mesures, cosa que va paral·lela a l'augment del malestar social. “Ningú no té diverses màgiques”, va dir Illa aquestes passades jornades. O el que és el mateix: el PSC es mostra caut davant de l'eventual desgast que suposaria haver fet promeses excessives, o directament no tenir força per controlar el problema.
Amanides reguladores
Què més pot fer el PSC al marge d'estimular l'oferta que no s'ha estimulat durant 16 anys? En essència, es pot apuntar a l'afany regulador i controlador. En aquest cas, aprovar sancions i un cos d'inspectors per vigilar el lloguer temporal, que és l'última sortida que va trobar el mercat immobiliari després de la llei de lloguers.
La consellera Paneque també demana temps | Europa Press
En qualsevol cas, la incidència real d'aquesta mesura serà més política i partidista que econòmica. I és que el mercat està sobresaturat de demanda, és a dir, de creixement de població. I precisament que hi hagi sobresaturació és el que explica que el mercat busqui maneres de vehicular la demanda, arribant finalment fins al mercat negre.
A diferència dels Comuns i de la CUP, en ple procés maximalista, el PSC és conscient de l'arrel del problema. "Aquest és el problema de fons", ha dit recentment la consellera Paneque sobre la manca d'habitatge públic. Però la gran incògnita, que només resoldrà el temps, és si la Generalitat tindrà força per satisfer la demanda futura i la ja acumulada.
Més notícies: