Signa ara i paga després: l’estratègia del PSC amb ERC

Amb legislatures breus, qui controla el joc curt controla la partida. En aquest punt, els socialistes - tant PSOE com PSC - són l’exemple paradigmàtic. I la prova és que, malgrat tot, tenen més poder que mai, començant per la Moncloa i acabant per Palau.

L’èxit d’aquesta estratègia s’explica a més per la feblesa dels socis, quelcom que habitualment es passa per alt. I és que no cal oblidar que ERC i Comuns venen dels seus pitjors resultats electorals. Novament, hi ha una prova irrefutable: republicans i comuns van fer tot el possible per evitar una repetició electoral

Ara bé, això no vol dir que els socis no mantinguin un perfil dur - de vegades inversemblant - de cara a la galeria. Pel que fa al finançament singular, per exemple, Marta Rovira va arribar a dir que era una estratègia d’ERC per acostar-se a la independència. La veritat és que només són jocs de poder que es revesteixen de grans paraules, concessions igualment grans i encaixades de mans

Si fem una llista de totes les concessions socialistes es pot apreciar la magnitud de la confusió. El català a Europa, traspàs de Rodalies, hisenda catalana, competències d’immigració, incomptables taules de diàleg, amnistia, etc. Amb tants fronts oberts, la possibilitat que el PSOE compleixi en temps i forma és gairebé nul·la

Ara bé, el més rellevant d’aquesta situació és que al PSOE i al PSC els funciona, i els funciona molt bé. La clau és en la gestió del temps. Mentre que els socis necessiten grans titulars per revertir la seva decadència electoral, els socialistes necessiten molts períodes curts de temps. D’aquesta manera, els períodes s’acumulen generant una estabilitat real

L’últim exemple que tenim sobre la taula és el finançament singular d’ERC; a més, és un exemple especialment revelador. En principi, el PSC hauria d’haver presentat ahir tota l’estructura del finançament singular. Però una acumulació de matisos, petits problemes i circumstàncies sobrevingudes han confirmat l’evidència. És a dir, que ahir el PSC no va presentar res

El 30 de juny? 'És igual' si és més tard

Quan començava la legislatura a Catalunya, el PSC prometia que es respectarien els terminis. Evidentment, això era una cortina de fum l’única intenció de la qual era assegurar els suports d’ERC. La consellera d’Economia, Alícia Romero, assegurava a La Vanguardia que els terminis estaven clars. “En el primer semestre del 2025 tindrem el model de finançament singular definit i el 2026 recaptarem la renda des de Catalunya”:

Tenint en compte que això no s’ha respectat, és ara quan la maquinària de matisos del PSOE/PSC es posa en marxa. La ministra d’Hisenda deia aquests dies en una entrevista a El Correo de Andalucía que “és igual” si és el 30 de juny o més tard. La ministra argumentava que es tracta d’una matèria “difícil” que exigeix majories al Congrés

Un altre exemple: davant d’aquesta circumstància, ERC diu que no li aprovarà els pressupostos al PSC. I si Salvador Illa es presentava al principi com l’adalil de la bona gestió i l’estabilitat institucional, ara ja deixa caure que no passa res si no hi ha pressupostos. És a dir, un pur calco de Sánchez, com assenyala Marcos Lamelas per a El Confidencial

Els mesos que es converteixen en legislatures

Paral·lelament a això, tenim la bomba de la corrupció del PSOE, el canvi d’interlocutor a ERC (Salvadó substitueix Jové) i la confrontació amb Trump si cal. Tot això justifica la dilatació dels terminis. Per no parlar del famós “grup d’experts”. Aquesta va ser una de les majors astúcies de la consellera Romero, que remetia a aquest grup tots els problemes que prefiguraven la impossibilitat de tenir un finançament singular al juny

Entre aquests problemes, n’hi ha alguns de molt prosaics i que confirmen que tothom sabia que l’hisenda catalana no era viable. Ens referim, per exemple, a la manca de personal; amb 830 treballadors era materialment impossible que Catalunya recaptés l’IRPF. Són aquesta mena de detalls menors els que van sumant mesos i mesos, que a la fi coincideixen amb l’extensió d’una legislatura

Finalment, l’altre gran factor que explica tota aquesta situació és que ERC no es pot permetre tombar el Govern. Com ja s’avançava a E-Notícies al novembre de l’any passat, per a ERC aquesta era una legislatura de l’aparença mentre cosien el partit i buscaven un projecte. El cotó no enganya: si ERC no tomba el Govern, el finançament singular continuarà sent una taula de pòquer. Hi ha fins al 2027 per repartir cartes