Què diu la llei sobre la multireincidència i per què es vol canviar

El Congrés va aprovar en l'última sessió la moció presentada pel PP per endurir el codi penal en casos de multireincidència en delictes de furt i estafa. És el primer pas per a una futura reforma del codi penal perquè es tinguin en compte els antecedents penals per delictes lleus i es puguin castigar amb més contundència. La reforma contempla també penes de fins a tres anys de presó pel robatori de mòbils i dispositius electrònics.

Això ha tornat a posar al centre del debat el problema de la multireincidència, que és especialment sagnant en el cas de Catalunya. Les dades confirmen que la majoria dels delictes greus estan protagonitzats per delinqüents multireincidents, que se senten emparats pel clima d'impunitat que ofereix la llei actual. Però què diu exactament la llei i per què es vol canviar?

Reformes de 2015 i 2022

El 2015 es va reformar el codi penal per introduir una àmplia revisió del delicte de furt, sobretot en els supòsits més greus. Aquesta reforma tipificava com a delicte agreujat la multireincidència en el furt. Així, establia que un delinqüent amb tres o més delictes contra el patrimoni podia ser condemnat a penes de presó (i no només multa com fins aleshores) sense tenir en compte la gravetat dels antecedents.

Però una sentència del Tribunal Suprem del 2017 va deixar sense efecte la reforma en entendre que no es podien igualar els antecedents lleus a un tipus més greu del codi penal. Segons aquest criteri, si un delinqüent és condemnat diverses vegades per furtar béns de menys de 400 euros, no pot ser mai condemnat a pena de presó, sinó només a pena de multa. El Suprem va adduir que, perquè la reforma es pogués aplicar, primer s'havia de reformar el codi penal per elevar el tipus penal dels furts lleus (de menys de 400 euros).

El 2022 es va impulsar una nova reforma que modificava l'article 234 del Codi Penal, en els termes següents:

1. El qui, amb ànim de lucre, prengués les coses mobles alienes sense la voluntat del seu amo serà castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó de sis a divuit mesos si la quantia del que havia sostret excedí de 400 euros.
2. S'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos si la quantia del que s'ha sostret no excedeixi els 400 euros. Això no obstant, en el cas que el culpable hagués estat condemnat executòriament almenys per tres delictes compresos en aquest Títol, encara que siguin de caràcter lleu, sempre que siguin de la mateixa naturalesa i que el muntant acumulat de les infraccions sigui superior a 400 € , s'imposarà la pena de l'apartat 1 d'aquest article.
3. Les penes establertes als apartats anteriors s'imposaran a la meitat superior quan a la comissió del fet s'hagin neutralitzat, eliminat o inutilitzat, per qualsevol mitjà, els dispositius d'alarma o seguretat instal·lats en les coses sostretes.

Com que la reforma del 2022 no va acabar de donar resposta a la necessitat dissuasòria dels delictes, el PP proposa ara modificar els articles 22, 66, 80, 234, 235 i 250 del Codi Penal.

Proposta de reforma actual

En la proposició de llei, el PP adverteix que "el tractament penal de la multireincidència està caracteritzada per una absència d'efectivitat dissuasòria, perquè la sanció és la mateixa per a qui comet un delicte que per a qui comet una successió contínua de delictes". I afegeix que “aquesta ineficàcia del sistema penal no només actua com a estímul de delinqüents reincidents, sinó que desprotegeix les víctimes, policies, jutges i fiscals quan s'enfronten a casos de multireincidència”.

1. La reforma pretén canviar sis articles del Codi Penal. Com l'article 22, estableix que "hi ha reincidència quan, en delinquir, el culpable hagi estat condemnat executòriament per un delicte comprès al mateix títol d'aquest Codi, sempre que sigui de la mateixa naturalesa".
2. Igualment, la modificació de l'article 66 implica que en cas de reincidència "per tres delictes compresos al mateix títol d'aquest Codi, sempre que siguin de la mateixa naturalesa, podran aplicar la pena superior en grau a la prevista per la llei per al delicte que es tracti, tenint en compte les condemnes precedents, així com la gravetat del nou delicte comès”.
3. De la mateixa manera, a l'article 80 especifica les condicions necessàries per deixar en suspens l'execució de la pena, en cas que el condemnat hagi delinquit per primera vegada. A aquest efecte no es tindran en compte les condemnes anteriors, llevat que integrin un tipus agreujat per multireincidència, ni els antecedents penals corresponents a delictes que no tinguin rellevància per valorar la probabilitat de comissió de delictes futurs.
4. També es modifica l'article 234, que quedaria redactat de la manera següent: «S'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos si la quantia del que s'ha sostret no excedeixi els 400 euros, llevat que hi concorrés alguna de les circumstàncies de l'article 235.
5. El canvi de l'article 235 estableix que "el furt serà castigat amb la pena de presó d'un a tres anys", quan en delinquir el culpable hagi estat condemnat executòriament per tres delictes menys greus o greus, se li imposarà la pena inferior en grau, i en el cas en què es tractés de delictes lleus, o lleus juntament amb altres delictes menys greus o greus, "se li imposarà la pena inferior en grau". Se li afegeix a l'article un ordinal en què es disposa que si els objectes sostrets són electrònics i susceptibles de contenir dades de caràcter personal "sense perjudici de les responsabilitats que, si escau, poguessin correspondre pel descobriment i revelació d'aquestes".
6. Finalment, l'article 250 recolliria que el delicte d'estafa seria castigat amb les penes de presó d'un a sis anys i una multa de sis a dotze mesos quan el condemnat hagi comès tres delictes compresos en aquest capítol.

Impunitat per als multireincidents

En conclusió, la llei actual considera que un delinqüent que comet un furt per valor de menys de 400 euros ha comès una falta lleu i s'ha de castigar amb una simple multa. A més, impedeix castigar amb penes de presó un delinqüent que acumula diversos delictes lleus, de manera que no es té en compte la multireincidència.

Resultat, la llei ofereix a aquests delinqüents una sensació d'impunitat perquè saben que no passarà res. A més, els jutges no poden decretar presó preventiva així que són posats en llibertat amb càrrecs en espera del judici i surten al carrer en menys de 24 hores per continuar cometent delictes.

El furt és un dels delictes més subjectes a la multireincidència, per la facilitat de la seva execució però també per absència d'un efecte dissuasori real en cas d'una sentència condemnatòria.

A més, tot i aparentar una menor gravetat, aquests delictes generen més sensació d'inseguretat ciutadana en espais com ara comerços o el transport públic. El sector comercial calcula en 1.800 milions d'euros anuals les pèrdues causades pel furt.

La gravetat de la multireincidència a Catalunya

Davant d'aquesta situació, amb la delinqüència disparada a zones com Catalunya, cada cop són més les veus que demanen més mà dura per lluitar contra la inseguretat. Si sumem que molts d'aquests multireincidents són estrangers, ha sorgit un clam a favor de la deportació d'estrangers que fan de la delinqüència la seva forma de vida. Lamentablement, cada dia tenim nous exemples dels estralls que està causant la multireincidència a Catalunya.

Recentment, els comerciants d'un carrer de Badalona van difondre les imatges de dues lladres habituals robant una dona gran amb problemes de mobilitat . També fa poc, els Mossos van enxampar in franti robant un marroquí robant un avi en un portal , i van descobrir que acumulava diversos antecedents. Un altre marroquí amb antecedents va protagonitzar a finals de maig un violent robatori a una noia en un portal de Manresa .

Tot i que el cas més flagrant el vam tenir la setmana passada, amb l ?agressió a tres funcionaris de presons a mans d'un perillós multireincident a Tarragona . Aquest cas reflecteix a la perfecció el problema, ja que va ser detingut per una agressió amb un bat de beisbol, però va sortir en llibertat al cap d'unes hores per cometre dues agressions més amb arma blanca. Tot i l'evidència del problema, ERC ha votat en contra de la reforma del codi penal per frenar la multireincidència.