Infern, bones intencions i la llei de lloguers

Sembla que el sol, la platja, el PSOE i els mercats financers s'han posat d'acord per fer impossible l'accés a l'habitatge. La reducció crònica i estructural de l'oferta ens ha portat fins aquí. Llogar o comprar una casa a Espanya ja és un bon acudit.

Per ara, qui tingui pisos està salvat

Avui, el feudalisme és tenir pisos. La societat es divideix progressivament entre els que disposen d'habitatges i els que no. Els joves són els més afectats: de moment, el seu futur immobiliari passa perquè les famílies tinguin patrimoni. Més o menys dramàtiques, les dades van per aquesta línia: ni llogar ni comprar. Tot i que tot això, en realitat, passa en mitja dotzena de ciutats espanyoles. Però anem per ordre.

Si el preu puja, és perquè no hi ha oferta i si no hi ha oferta és per una multitud de motius. Ve de lluny: Espanya, es diu, és un “país de propietaris”. El més estrany seria que no ho fos. Tenim un llarg historial d'intervencions al mercat immobiliari que no han fet gens atractiu llogar. I com diuen els economistes: la millor manera de destruir una ciutat és o bombardejar-la o limitar el preu dels lloguers.

Per no perdre els costums, el Gobierno de Sánchez ha fet una llei d'habitatge que, en resum, retira més oferta del mercat. Limitació de preus, pròrroga dels contractes, protecció a vulnerables i assignació de les despeses immobiliàries al propietari. Però passa que queden fora de l'àmbit de la llei els lloguers temporals. Resultat: el que explicava ahir l'Idealista, que s'enfonsa l'oferta de lloguer permanent i se'n dispara un 60% la temporal. O sigui, que els propietaris es posen fora de perill en el lloguer temporal.

Inversió i de passada viure a Mallorca

Si s'insisteix en la intervenció del mercat, el criteri d'assignació de l'oferta deixarà de ser el preu. És a dir, que es començaran a fer càstings als candidats i s'ho quedarà el que menys estimuli la por del propietari. O directament al mercat negre i aquí no ha passat res.

En qualsevol cas, plou sobre mullat: la regulació del mercat del lloguer és un dels diversos factors que expliquen la reducció d'oferta i, per tant, la pujada dels preus. El lloguer turístic, per exemple, també ha pogut reduir l'oferta de lloguer residencial. El motiu és financerament diàfan: a determinades zones, l'habitatge rendeix més com a bé de capital si es destina a lloguer turístic. Zones que, en general, coincideixen amb els llocs on es concentra la població i encara hi ha més demanda d'habitatge.

Finalment, la joia de la corona: l'habitatge ja té més interès com a bé d'inversió que com una altra cosa. El cotó no enganya: segons Funcas, el 2023 només el 38,9% de la compra d'habitatges va ser amb hipoteca. O sigui, que gairebé tot es compra a bitllo-bitllo: gent amb liquiditat, molta liquiditat.

Això indica que, efectivament, l'habitatge funciona millor com un bé d'inversió majorista i no-residencial. Sense perjudici que atesa la naturalesa del bé immobiliari també se'n pot gaudir: alemanys a Mallorca, per exemple. El món immobiliari, en definitiva, és una de les maneres que ha trobat el mercat per donar sortida a la gegantina quantitat de liquiditat que hi ha en circulació. Però aquest ja és un altre tema.