Tripartit a la vista (també) a Barcelona

Lluny han quedat aquells primers titubejos del recent proclamat alcalde Jaume Collboni amb Xavier Trias per explorar una sociovergència a Barcelona. Eren moments en què Junts s'acostava al PSOE per negociar una investidura a Espanya, i el model d'ordre del PSC a la ciutat comtal semblava encaixar més amb el de Trias que amb el del colauisme. Però les diferències van anar allunyant Collboni de Trias i acostant-lo a ERC, amb la incògnita de què fer amb Ada Colau.

Durant aquests mesos, s'ha demostrat que la política nacional, autonòmica i municipal estan estretament vinculades. El pacte d'investidura entre ERC i el PSC al Parlament, i la bona sintonia entre Comuns i socialistes, semblen haver trencat els dics que impedien un govern tripartit a la ciutat comtal. El pas al costat d'Ada Colau ha estat el factor determinant per a l'acostament definitiu entre Comuns i el PSC a l'ajuntament de Barcelona.

Es consolida així la idea del tripartit progressista com el nou poder hegemònic que governarà Catalunya i la seva capital els propers anys. El PSC confia a anar eixamplant la base mentre es recolza en republicans i comuns, que semblen socis més fiables que un Junts pilotat per l'impetuós Puigdemont. I ERC i Comuns escullen el PSC per superar les seves crisis internes estant tan a prop com sigui possible del poder.

L'acostament entre PSC i Comuns

El desglaç PSC-Comuns a Barcelona s'ha materialitzat amb el principi d'acord per regular els lloguers de temporada. Això aplana el camí per a l'aprovació dels pressupostos del 2025, ja que els Comuns ho havien posat com a condició prèvia indispensable. Socialistes, republicans i comuns llimen ara asprors en la negociació de les ordenances fiscals, com a assaig general per als comptes de l'any que ve.

Al PSC respiren més alleujats i creuen que aquest ha de ser un primer pas per incorporar definitivament els comuns al govern. Un pas que fins ara havia estat demorat per la incòmoda presència d'Ada Colau. Però que ara, amb l'exalcaldessa fora i el grup liderat per Janet Sanz, del sector més pragmàtic, sembla una realitat més real.

A més, tant al grup municipal socialista com al grup de Barcelona a Comú hi ha hagut un toc de corneta de les altes esferes dels seus partits. El govern de Salvador Illa necessita enfortir les seves aliances a causa de la debilitat del seu govern, amb tan sols 42 diputats de 135, i el tripartit de Barcelona és clau per tenir lligats els seus aliats. Els Comuns també necessiten acostar-se al PSC a Barcelona per ser influents al govern català amb qüestions com l'habitatge.

Interessos compartits

A Catalunya els noms han estat sempre molt importants: primer va ser el pujolisme, després el tripartit, després el procés, i ara un nou tripartit. El PSC és qui abandera la necessitat d'obrir una nova etapa a Catalunya que garanteixi l'estabilitat d'una majoria progressista els propers anys. Una tesi que no veuen amb mala cara ERC i els Comuns, l'alternativa dels quals és l'abisme.

Els Comuns, i sobretot Esquerra, saben que la nova aliança a Catalunya (i també a Barcelona) implica cavalcar les contradiccions. Sobretot a ERC, on pesa la rèmora de sostenir el "president del 155", però també als Comuns, que no deixen de veure el PSC com un partit d'ordre més a la dreta que a l'esquerra. Però tots dos creuen que si són capaços d'influir en les polítiques, podran convertir les contradiccions en una oportunitat.

Tots dos juguen amb la necessitat del PSC, que tant a Barcelona com a Catalunya governen en minoria i necessiten cedir a les seves polítiques per tenir estabilitat. La decisió de no entrar al govern, tant a Barcelona com, sobretot, a Catalunya és més una qüestió d'estètica. Però és evident que l'acord d'investidura d'Illa ha obert el camí perquè Collboni resolgui definitivament la incògnita de les seves aliances al'ajuntament de Barcelona.