La premsa subvencionada es desperta amb el problema de l'habitatge: una demanda desbocada

La “teoria de l’establiment de l’agenda” diu que els mitjans configuren el debat públic a través de la selecció i exposició de temes. Això resulta especialment clar a Catalunya, on l’ecosistema mediàtic és un apèndix de la Generalitat. Això també explica la capacitat d’adaptació de la premsa local, que tant s’aventura en el procés com en el postprocés del PSC.

I, en els darrers dies, hem assistit a una coordinació sorprenent entre algunes notícies; a més, en notícies sobre un tema crític: habitatge. El més rellevant, però, és l’orientació de fons que es percep en el tractament de la informació. Ens referim al fet que ja es parla explícitament de la correlació entre població i preus immobiliaris.

“Augmenta la població”, és a dir, immigració

La secció d’economia del Món publicava diumenge passat una peça on, en el primer paràgraf, s’assenyalava que “una part de la problemàtica actual que envolta l’habitatge recau en la manca d’oferta en relació amb l’alta demanda”. Amb menys eufemismes, Nació publicava ahir a portada una notícia més clara i directa. “L’habitatge a Catalunya: poca construcció per a tanta població”, titulaven.

Com és natural, ambdues notícies apunten a molts altres factors per explicar l’escala de preus i diluir la crítica a la immigració. Ara bé, de fons es deixa caure que el factor clau és l’augment poblacional. És a dir, els alts saldos migratoris que Catalunya i les seves institucions, començant per la premsa, han aplaudit i estimulat durant anys.

Per la resta, les notícies es limiten a repassar el nou catàleg de mesures del Govern d’Illa sense anar més enllà. Aquestes mesures es resumeixen a estimular en temps rècord l’oferta, així com en la creació d’un parc públic. Però, com s’ha explicat a E-Notícies, aquestes mesures arriben tard i no són suficients donat l’augment poblacional que el mateix Govern estimula, a l’uníson (altaveu més aviat) del Gobierno central. De fet, la demanda acumulada - “demanda embassada” - és de llarg molt superior a l’oferta que pot crear Catalunya en una legislatura.

I és que, al mateix temps que s’admet que la immigració dispara l’habitatge, les institucions anuncien que ens calen milions de nous immigrants. “Espanya necessitarà 3,5 milions de migrants per compensar les jubilacions que es produiran en la pròxima dècada”, deia ahir la Secretaria d’Estat de Migracions en un missatge a xarxes que es feia massivament viral. No cal dir que una part important d’aquests milions acabarà a Catalunya.

El comodí de l’especulació

D’altra banda, i a diferència del relat que l’establishment encara intenta sostenir, l’especulació no és la causa del problema, sinó l’efecte. I la raó és tan simple com que no hi ha cap actor que acumuli prou oferta com per adulterar el mercat (“poder de mercat”). Al contrari, el mercat immobiliari espanyol i català estan molt atomitzats pel complet protagonisme dels particulars en la tinença d’habitatges.

Això té una traducció pràctica immediata: lluitar contra l’especulació no serveix de res. És més, lluitar contra l’especulació es tradueix en inseguretat jurídica, desencís social i retirada de l’oferta. No només això: alimentar un mercat de demanda a través de la immigració beneficia els més rics perquè ells són els que disposen de capital per entrar i sortir del mercat. De passada, també beneficia la Generalitat, el pla fiscal de la qual de “prosperitat compartida” es redueix a fer caixa amb impostos immobiliaris.

En qualsevol cas, el més important és la percepció diària del ciutadà corrent. És a dir, els preus pugen, el mercat negre agafa força i l’oferta es desnaturalitza en forma d’habitacions i lloguers temporals. Aquest és el resultat d’acumular població sense cap horitzó i, sobretot, intentar dissimular que això no té conseqüències. Pròxima parada: deu milions.