La crisi de l'habitatge beneficia la Generalitat: recapta un 20% més en impostos

El problema de l'habitatge a Catalunya continua sent una urgència social, però també es consolida com una font creixent d'ingressos per a la Generalitat. En els primers sis mesos de 2025, el Govern ha recaptat gairebé 1.610 milions d'euros a través de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i el d'Actes Jurídics Documentats (AJD). Això suposa un increment del 20% respecte al mateix període de 2024. Aquesta pujada es tradueix en 268 milions d'euros addicionals per a les arques autonòmiques, impulsats per l'auge de la compravenda d'habitatges, que ha crescut un 20% entre gener i maig.

Aquesta situació, ja anticipada per E-Notícies, no és casual ni conjuntural. Forma part del que el mateix Govern ha definit com una "legislatura immobiliària", en què els propietaris d'habitatge i el sector turístic carreguen amb el pes de les noves pujades fiscals. Mentrestant, la Generalitat aprofita l'augment del valor i del volum de les operacions immobiliàries per omplir les seves arques.

El resultat és que, en plena emergència habitacional, la Generalitat ha convertit la compravenda d'immobles en una de les seves fonts més lucratives d'ingressos. Catalunya, juntament amb Madrid, concentra més del 40% de la recaptació estatal per ITP i AJD. I per molt cridaner que sembli, la Generalitat s'ha convertit per la porta del darrere en un altre agent especulador del mercat.

El Govern aposta per més ingressos... sense retallar despeses

Des d'un principi, l'estratègia del Govern del PSC es basava a augmentar els ingressos sense reduir la despesa. Sota eslògans com “fiscalitat justa” i “prosperitat compartida”, s'han aprovat algunes rebaixes modestes de l'IRPF per a les rendes inferiors a 33.000 euros. A més, s'han aplicat deduccions al lloguer que beneficien determinats perfils.

Però el més rellevant del nou pla fiscal és la creació de trams més alts a l'ITP. Així, tenim un 12% per a habitatges entre 900.000 i 1,5 milions d'euros, i un 13% per a aquells per sobre. També s'ha creat un nou impost del 20% per a grans tenidors que adquireixin edificis sencers. Al mateix temps, s'ha duplicat la taxa turística i s'ha permès als ajuntaments establir recàrrecs addicionals.

Una quarta part d'aquesta recaptació anirà destinada, segons el Govern, a polítiques d'habitatge. El missatge és clar: Catalunya finança la seva nova etapa postprocés a cop de fiscalitat immobiliària. Es tracta de l'última enginyeria política per no acudir a l'arrel del problema: la sobredemanda derivada de la immigració.

Entre la pressió fiscal i l'escassetat d'oferta: tempesta perfecta

El problema és que, mentre s'apliquen aquestes pujades fiscals, el mercat immobiliari català es troba greument tensionat. Segons l'Observatori del Lloguer, l'oferta de pisos de lloguer s'ha reduït un 58% des de 2019. Només el 2025 s'espera que desapareguin uns 14.000 habitatges del mercat.

Barcelona lidera aquest desplom, amb una pressió de 341 sol·licitants per cada pis de lloguer durant els primers dies d'anunci. Mentrestant, el lloguer mitjà ja arriba als 1.649 euros mensuals, la xifra més alta d'Espanya. I al mercat de compravenda, el preu de l'habitatge creix al ritme més accelerat des de 2007.

En aquest context, l'augment de l'ITP no només representa una barrera d'entrada per als joves, sinó que contribueix a agreujar la inaccessibilitat. Aquestes polítiques poden portar a una tempesta perfecta: menys oferta per culpa de l'intervencionisme i més demanda pels petits incentius fiscals.

Més impostos, més recaptació... més solucions?

La paradoxa és evident: com més greu és la crisi de l'habitatge, més gran és la rendibilitat fiscal per a la Generalitat. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda, l'ITP i l'AJD ja suposen un 9,5% del total dels ingressos corrents del Govern, una proporció que continua creixent any rere any. I tot indica que aquesta tendència continuarà si no es reverteix l'escalada de preus ni s'amplia l'oferta.

Per al Govern, aquesta és la legislatura dels grans plans. El pla econòmic impulsat per Salvador Illa preveu 18.500 milions d'euros d'inversió, i el pla d'habitatge uns altres 4.400 milions. Però mentre aquests projectes es desenvolupen —si és que arriben a concretar-se—, el que ja està en marxa és l'estratègia de finançar-se a través de les butxaques de qui compra o lloga habitatge.

Assistim a una mena de mòbil perpetu en versió fiscal. La Generalitat, per no quedar-se fora de l'auge del mercat, capta capital en forma d'impostos. Després, utilitza aquest capital per finançar polítiques públiques d'habitatge que només augmenten la demanda. D'aquesta manera, la Generalitat es converteix en un especulador 'de facto' per la senzilla raó que no pot solucionar el problema. És a dir, controlar la demanda.