Toc d’atenció al Govern: el seu pla per als joves encarirà encara més l’habitatge

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels problemes més greus de Catalunya i en un focus constant de debat polític. En aquest escenari, el Govern va presentar al juny la seva mesura estrella: una línia de crèdits per ajudar els joves a pagar l'entrada del seu primer pis. La idea era clara: facilitar l'accés a la propietat en un mercat que sembla prohibitiu per a tota una generació.

Tanmateix, un informe recent elaborat pel think tank Ivàlua, participat per la mateixa Generalitat, ha posat en qüestió l'efectivitat del pla. Segons l'anàlisi, ajudes d'aquest tipus poden generar un efecte pervers: encarir encara més els preus de compra. La mesura, que vol ser una solució, corre el risc de convertir-se en gasolina sobre el foc.

El risc inflacionista dels crèdits

Els crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF) cobreixen fins a un 20% del valor de l'immoble amb un màxim de 50.000 euros. En teoria, això hauria de permetre a milers de joves fer el pas de comprar un habitatge. El Govern ha compromès 500 milions en cinc anys per finançar aquesta iniciativa, que va ser presentada per la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Però l'evidència internacional adverteix d'un problema. En països com el Regne Unit, on es va aplicar el programa Help to Buy, aquestes ajudes van acabar disparant els preus en zones d'alta demanda. Els experts de l'Institut d’Economia de Barcelona subratllen que, si l'oferta és rígida, els venedors aprofiten la major capacitat de compra dels joves per apujar preus. El resultat és que els diners públics no faciliten habitatges, sinó que engreixen els beneficis dels qui venen.

L'informe és clar al respecte: aquestes polítiques es capitalitzen en el preu final, sobretot a les ciutats on l'accés a l'habitatge ja és més difícil. I si això passa, l'eficàcia serà nul·la. En lloc d'obrir la porta de la propietat als joves, s'acabarà tancant encara més, en fer que els pisos siguin encara més cars.

El veritable origen del problema

Més enllà de les ajudes concretes, l'arrel del problema és en el desajust entre demanda i oferta. En els darrers anys, el nombre de noves llars creades a Espanya ha crescut molt per sobre de la construcció d'habitatge nou. Segons el Banc d'Espanya, el desfasament acumulat el 2022 i 2023 se situa en les 375.000 unitats, la qual cosa reflecteix un desajust estructural que cap crèdit pot resoldre.

A Catalunya, aquesta pressió es nota de manera especial a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on es concentra l'ocupació i, amb ella, la major part de la demanda. Però des de 2008, els obstacles per construir s'han multiplicat. El resultat és que avui es construeix tres vegades menys que als anys noranta. Si a això s'hi suma el creixement demogràfic, la bomba està servida.

D'aquesta manera, la Generalitat es converteix 'de facto' en un agent especulador, com ja s'ha explicat a E-Notícies. No és només que recapti més diners per impostos, sinó que també enforteix la dimensió financera del mercat immobiliari amb aquesta classe de mesures. L'intervencionisme polític en mercats saturats de demanda té diversos efectes perniciosos.

El primer és que beneficia els qui ja disposen de capital, és a dir, els rics, perquè poden entrar i sortir del mercat immobiliari, que a tots els efectes es comporta com un mercat financer. El segon efecte és el mercat negre. Quan hi ha sobredemanda d'un bé necessari, l'oferta adopta dinàmiques informals per esquivar la regulació i obtenir la rendibilitat que dicta el mercat. I el resultat són aquests preus.