Europa Press El jutge Llarena justifica la seva decisió de no amnistiar Puigdemont: els motius
El magistrat del Tribunal Suprem argumenta que enriquir-se no és només robar diners públics
El jutge Llarena insisteix: el delicte de malversació no es pot perdonar.
D'aquesta manera, un dels magistrats més famosos d'Espanya porta la contrària a gran part dels actors involucrats. Des de la Fiscalia General de l'Estat fins a l'Advocacia de l'Estat i passant pels recursos de les defenses de Puigdemont, Comín i Puig.
Hi ha diverses maneres d'enriquir-se
En la seva interlocutòria de resposta, el jutge es reafirma en la seva postura inicial. Segons el magistrat, la malversació no es pot amnistiar perquè sí que hi va haver un "propòsit d'enriquiment". És a dir, que el jutge s'enganxa a la lletra de la llei d'amnistia, que contemplava aquest cas com a excepció del delicte de malversació.
El jutge Llarena insisteix en la seva postura | Europa Press
El magistrat del Suprem argumenta que el delicte es podria perdonar si la llei no contemplés excepcions. Per contra, sosté el jutge, la llei d'amnistia no considera amnistiable cap mena d'enriquiment personal, encara que aquest sigui de tipus no econòmic.
Per il·lustrar la seva postura, Llarena posa exemples d'enriquiment personal que no són econòmics. Pagar un casament, domiciliar factures o sufragar una addicció a les drogues impliquen un enriquiment, encara que el compte bancari no creixi.
D'aquesta manera, respon al vot particular de la magistrada Ferrer, al qual s'han agafat les defenses per presentar els recursos.
“En els més de dos-cents anys de jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol no existeix ni una sola resolució que rebutgi donar la mateixa resposta penal a subjectes que materialment i injustificadament hagin augmentat els seus actius patrimonials a costa dels cabals públics, que als que hagin obtingut qualsevol altre benefici o avantatge que no comporti un efectiu increment del seu capital”, assenyala Llarena.
Enganxar-se a la redacció i a la Unió Europea
La maniobra del jutge Llarena és astuta, ja que s'adhereix tot el possible al redactat de la llei d'amnistia per justificar la seva resposta. Fins al punt de sostenir que és la mateixa llei d'amnistia la que obliga a la seva actuació judicial. "És la previsió literal de la llei d'amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s'impugna", diu Llarena.
Enriquir-se no és només robar diners públics | Europa Press
En aquest sentit, afegeix que no es vulnera el principi de legalitat perquè la seva interlocutòria no és una “disquisició”, sinó un resultat de la llei. Per fer-ho, cita l'article 1.4. de la llei, on s'ofereix la definició "d'enriquiment" que ell ha usat a la seva interlocutòria.
En aquesta línia, el jutge argumenta que el dret dels països veïns ofereix una interpretació semblant. És a dir, que malversar diners públics no és només traslladar-los a un compte personal.
Per això, cita la legislació europea, que defineix la malversació com “tot acte intencionat realitzat per qualsevol funcionari a qui s'hagi encomanat directament o indirectament la gestió de fons o actius, de comprometre o desemborsar fons, o apropiar-se o utilitzar actius de forma contrària als fins per als quals estaven previstos”.
El Suprem complica l'aplicació de l'amnistia | Europa Press, e-noticies.cat
Aquesta definició del delicte porta el jutge a sostenir que no hi ha contradicció amb la decisió del TSJC, que sí que va amnistiar l'exconseller Buch. Segons Llarena, l'amnistia a Buch sí que és aplicable perquè no hi va haver propòsit d'enriquiment.
Finalment, Llarena també sosté que no es lesiona el principi de predictibilitat. Sobre això, la interlocutòria li llança un dard a Puigdemont i a la seva defensa. "La predictibilitat de la llei no suposa que la norma hagi de ser aplicada conforme a l'aspiració d'un processat que assegura haver redactat i proposat la norma amb l'aprovació de la qual busca assolir la seva impunitat".
Més notícies: