Nou cop als condemnats pel procés: el Suprem confirma que no hi haurà amnistia

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de súplica d'Oriol Junqueras i diversos exconsellers condemnats. Entre ells, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. D'aquesta manera, l'alt tribunal es ratifica en la decisió que el delicte de malversació no es pot perdonar.

Així mateix, se situen a la línia que fa uns dies va establir el jutge Llarena. Els membres del tribunal entenen, com Llarena, que sí que hi va haver un “benefici personal de caràcter patrimonial” que va comprometre fons i diners públics. La lògica de l'argumentació és la mateixa que va presentar el jutge instructor pel cas de Puigdemont.

És a dir, que malversar diners públics no és només desviar fons a un compte personal. O el que és el mateix: segons el parer dels magistrats, un enriquiment no ha de ser necessàriament econòmic. En aquest sentit, la sala també s'adhereix a l'estratègia argumental de Llarena.

Aquesta estratègia consistia a enganxar-se tant com fos possible al redactat de la llei d'amnistia. Perquè, com és sabut, la llei contemplava algunes possibles excepcions perquè la llei no fos tombada ni pel Constitucional ni per Europa. I a una d'aquestes excepcions, relatives al delicte de malversació, s'han adherit els jutges per no aplicar l'amnistia ni a Junqueras ni a altres condemnats.

Un missatge als polítics

Per tot això, els magistrats insisteixen que la “voluntat” que tingués el legislador no constitueix cap criteri jurídic. Per aquest motiu, des del Suprem diferencien entre allò que “el legislador va voler amnistiar” i allò que “proclama la norma jurídica”. El missatge, doncs, és clar.

“No n'hi ha prou amb la voluntat política per amnistiar un fet. Sol·licitar que interpretem la Llei sense cap altra referència que la voluntat del legislador és demanar que abdiquem de la nostra funció com a jutges. Les lleis no es poden interpretar com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges”, argumenten els magistrats.

Finalment, cal destacar que els jutges del Suprem també han rebutjat el recurs presentat per Vox. La formació d'Abascal demanava que el delicte de desobediència tampoc no es pogués amnistiar. Els magistrats entenen que sí que es pot i que l'única excepció és la malversació.

Continua la cursa d'obstacles

Amb aquesta decisió, els processats pel referèndum de l'1-O continuen avançant en la seva particular cursa d'obstacles. Com ja s'ha explicat, el destí que busquen és el Tribunal Constitucional. Però, abans, el procediment obliga a esgotar la via de recursos davant el Tribunal Suprem.

En aquest sentit, els processats encara poden presentar un incident de nul·litat al Suprem. Es tracta d'una eina jurídica per sol·licitar l'anul·lació de tot un procés. Sovint s'al·leguen errors formals del procés o la vulneració d'algun dret fonamental.

En qualsevol cas, l'objectiu continua sent esgotar els terminis i arribar fins al Tribunal Constitucional. Un cop allà, plantejaran recursos d'empara per obligar el Suprem a revisar la seva sentència. Alhora, arribaran més recursos al TC, però en sentit contrari, és a dir, al·legant que la llei d'amnistia és inconstitucional. Això, per exemple, és el que faran les comunitats autònomes governades pel PP.

Paral·lelament a tot això, també és molt probable que es presentin qüestions prejudicials davant la Unió Europea. Eventualment, també davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. El més rellevant és que la llei d'amnistia romandrà suspesa fins que els jutges europeus no es pronunciïn.

Sobre això, cal destacar que l'estratègia dels fiscals, de la sala i del jutge instructor consisteix a convèncer Europa que la malversació no es pot perdonar. Així ho van deixar escrit els fiscals del Suprem i, després, el jutge Llarena. De fet, Llarena va citar la legislació europea com un argument a favor de la seva postura.

Les reaccions polítiques del processisme

Per part seva, Junts i ERC reaccionen de la manera previsible. El motiu és que, com diem, per a ells el Tribunal Suprem és només un tràmit per arribar al TC. Per això, des d’ambdues formacions es permeten paraules molt dures contra els jutges del Suprem.

ERC, per exemple, parla que “el Suprem manté la seva rebel·lió contra la democràcia. Presentarem un recurs d'empara al TC”:

Des de Junts, Jordi Turull es permet la ironia i diu que “Ja era hora!”, en referència a poder continuar avançant cap al Constitucional. “No esperàvem res de bo de la ‘Toga Nostra’. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria”.