Europa Press L'altra cara de la regulació de l'habitatge: s'expandeix el mercat negre
Si s'ajunten l'escassetat d'oferta i la pressió reguladora, el resultat és l'economia informal
Ja s'ha dit moltes vegades: el problema immobiliari és un problema de manca d'oferta. Ara bé, aquesta manca d'oferta està vinculada a un excés de demanda. I aquest excés de demanda, finalment, està vinculat al creixement demogràfic i a la concentració poblacional.
Aquesta és la raó de fons perquè la regulació immobiliària no funcioni i, el que és més important, no pugui funcionar. El motiu és tan simple com que la llei no pot evitar que la gent demani habitatge. Ara bé, com en economia tot sempre pot empitjorar una mica més, el combo de regulació i excés de demanda té una sortida ben coneguda pels economistes: el mercat negre.
Benvinguts a l'arbitrarietat
Abans de res, el primer que cal entendre és que un mercat negre no ha de ser necessàriament un mercat negre pur. Es poden donar el que es coneix com a “economia informal”. És a dir, tota mena de processos que haurien d'estar reglamentats i no ho estan.
El PSC s'ha sumat a la pressió intervencionista | Europa Press
En el cas del mercat immobiliari, això és el que comencem a veure. Com mostra un recent reportatge de Telecinco, ja comença a florir una indústria de documentació falsa (nòmines, extractes bancaris, contractes de treball, etc.). Aquesta és la documentació que permet als propietaris triar entre els demandants d'habitatge:
Tal com mostren les imatges, per al falsificador és tan senzill com copiar una nòmina existent i canviar les dades. Per aquest servei, el falsificador confessa que cobra noranta euros. I davant la nòmina falsificada, un agent immobiliari consultat per Telecinco explica que, a primera vista, no poden saber si és falsa o verdadera.
Aquesta és una molt clara dinàmica d'economia informal en contextos de demanda constant i oferta escassa. De fet, es pot afirmar que no hi ha cap raó perquè aquesta situació s'aturi en el mitjà-curt termini. Al contrari, el més probable és que doni lloc a una espiral d'economia informal i regulació legal que li va darrere.
De moment, el que és segur és que Barcelona té el lloguer més car d'Espanya. A més, també té el lloguer d'habitacions més car d'Espanya, amb 661 euros de mitjana.
Més notícies: