
Les enquestes disparen els nervis a ERC: Sílvia Orriols, l’enemic a batre
Aliança Catalana pot fer molt de mal al processisme a través dels ajuntaments i la política municipal
El tauler polític català ha entrat en una fase de tensió anticipada tot i que encara hi ha marge fins a les eleccions municipals i autonòmiques. Els partits indepes miren amb preocupació unes enquestes que confirmen el creixement de Sílvia Orriols. La força sorgida a Ripoll es consolida així com la gran amenaça en un ecosistema processista molt debilitat
ERC ja s'ensuma la sagnia als ajuntaments
Des d'ERC, el missatge és clar i sense sorpreses: Orriols no només és un rival electoral, sinó un perill per al projecte nacional català. En les jornades de la Universitat Catalana d'Estiu, Joan Plana, junquerista d'estricta observança, deia que AC connecta amb la "internacional reaccionària". Així mateix, avançava que no es pot blanquejar Sílvia Orriols ni amb pactes ni amb acords tàctics

La consigna, en fi, és no donar a AC cap oportunitat de guanyar presència institucional. Aquestes declaracions no van més enllà de la clàssica 'estratègia de la por' que l'esquerra internacional ha fet servir durant els últims anys. ERC en particular, per exemple, fa temps que utilitza Orriols com a contrast quan AC no tenia ni representació parlamentària
Com li passa a Junts, ERC sap que AC els pot fer mal a nivell municipal, que és on de veritat es dirimeix la política catalana. I la raó és molt simple: els efectes del descontrol migratori es viuen fonamentalment a nivell municipal. A més, AC té molt recorregut a les zones rurals i tradicionalment nacionalistes
Un terratrèmol per al processisme
Les enquestes que circulen a les seus dels partits són demolidores. Segons sondejos interns que va revelar El Confidencial, AC podria arribar a 15 diputats al Parlament, acostant-se molt a Junts. L'efecte seria un sisme polític i confirmaria que el processisme encara tenia més marge per col·lapsar. A més, cal destacar que aquests sondejos arriben quan encara queden tres anys per a les autonòmiques

El gran damnificat de l'auge de Sílvia Orriols seria Carles Puigdemont. La seva figura, bloquejada pel debat de l'amnistia, no aconsegueix recuperar la confiança de l'electorat més descontent. Aquest vot migra ara cap a Orriols, que ofereix un relat alternatiu sense arrossegar el desgast de la dècada processista. Junts queda congelat entre la necessitat de diferenciar-se i la por de perdre el poc que li queda de centralitat
Per a ERC, l'amenaça és més sistèmica. D'una banda, s'enfronten a la pèrdua de poder municipal en feus on sempre havien dominat. De l'altra, el risc que l'agenda d'Aliança Catalana arrossegui el debat públic cap a posicions que els republicans no saben gestionar. No per casualitat, figures com Gabriel Rufián ja demanen parlar explícitament d'inseguretat i degradació veïnal
Més notícies: