El Nacional.CAT Segueix la guerra a la CUP: un excandidat diu 'basura' als seus dirigents
L'ànima més purista i radical de la CUP no tolera el canvi d'estratègia del partit
La CUP travessa un dels moments més crítics de la seva història. El que en un altre temps va ser el referent de l'independentisme antisistema viu ara una etapa de profunda decadència electoral. La darrera prova n'és l'esclat a les xarxes socials de Santi Araña, excandidat i figura destacada de l'activisme antifeixista barceloní, que ha assenyalat directament dirigents de la formació.
Araña va reaccionar amb molta duresa a unes declaracions de Jordi Casas i Guillem Surroca, que en una entrevista per a ElNacional criticaven l'augment demogràfic de Catalunya fins als deu milions d'habitants. Per a l'antic número 5 de la llista cupaire a Barcelona, aquests discursos són una traïció a la militància i a l'essència del projecte. “El que no entenc és per què no engegueu a la merda a aquesta “BASURA” de gent, no ho puc entendre. S’estan cagant a sobre de tota la militància que s’ha deixat la pell durant molts anys”, escrivia Araña:
Un militant de llarg recorregut
Santi Araña no és un nouvingut a l'espai cupaire. DJ de professió, empresari al barri del Raval i activista en sindicats d'habitatge, la seva trajectòria sempre ha estat lligada a l'antifeixisme. Va ser candidat a les municipals de 2023 per la CUP a Barcelona i ha participat en plataformes contra els desnonaments, en col·lectius okupes i en protestes variades. El seu perfil combatiu el va convertir en un referent en els entorns més radicals de l'esquerra independentista.
El grup parlamentari de la CUP ha esclatat | Europa Press
La seva sortida pública contra Casas i Surroca evidencia, però, una fractura que va més enllà d'un simple enuig personal. Aranya representa els antisistema que veuen amb indignació que la CUP adopti discursos nous sobre immigració. A més, Aranya és un representant dels guardians de les essències que no toleren la nova orientació pragmàtica de la CUP
Un partit atrapat en la seva pròpia crisi
La veritat és que la CUP travessa una crisi molt més profunda. La dimissió de Laia Estrada com a diputada, l'enfrontament amb Laure Vega i la divisió entre sectors històrics com Endavant i Poble Lliure han deixat l'organització al límit de la implosió. La refundació impulsada en l'anomenat ‘Procés de Garbí’ havia d'oferir una sortida estratègica, però només ha augmentat les discrepàncies internes.
El partit ha perdut representació al Parlament, ha quedat fora del Congrés i retrocedeix en regidors als municipis on abans era fort. La manca de càrrecs públics ha reduït la seva capacitat de sostenir una estructura àmplia, cosa que intensifica les baralles pel control intern. El resultat és una guerra constant que erosiona encara més la seva credibilitat davant la ciutadania.
Més notícies: