L'arriscada estratègia de Salvador Illa

Salvador Illa no es mou ni un mil·límetre. El líder del PSC es mostra predisposat a negociar els pressupostos, a deixar que Aragonès esgoti la legislatura i, en definitiva, a esperar seu el torn. L'hem pogut escoltar aquests darrers dies després de conèixer-se que el president de la Generalitat tornarà a ser candidat, i Salvador Illa manté la seva estratègia d'una de freda i una de calenta.

Semblava evident que el PSC no tenia gaire marge fins a la investidura de Pedro Sánchez. ERC continua sent soci prioritari del PSOE al Congrés, de manera que els socialistes catalans no poden fer caure Aragonès encara que en tinguin ganes. És més: Esquerra vol tornar a vincular els pressupostos espanyols als catalans, de manera que Salvador Illa podria no tenir més remei que tornar-los a votar a favor. Amb algunes concessions, com ja va passar el 2023, però salvant el president, en definitiva.

L'estratègia del PSC està marcada. Una oposició útil, en diuen. O dit altrament: intentar treure partit a la perversa aritmètica parlamentària del Congrés. Ja que no pots forçar eleccions al Parlament, si més no que els catalans et vegin com algú que marca certa agenda a Catalunya. Fins ara, no li ha anat gens malament: totes les enquestes donen als socialistes com a guanyadors i principal força política. Dit d'una altra manera: ara mateix el PSC és l'única alternativa al processisme.

Això ho sap Salvador Illa, que repeteix dues idees des de fa mesos. D'una banda, que toca girar full del Procés i esgrimeix la teoria que la llei d'amnistia és precisament això: un punt final a deu anys "negres per a Catalunya". De l'altre, centra el discurs polític en educació, energies renovables i la sequera, sense oblidar la seguretat, encara que al PSC li costi fixar posició amb la irrupció de Sílvia Orriols.

Una aposta ferma, però arriscada

Els socialistes catalans arriben amb els deures fets. Ja tenen candidat, un partit unit, molt poder territorial i bones perspectives. El problema és que encara falta un any per a les eleccions catalanes i això és en gran part perquè el PSC ho vol així. Sembla mentida: si les eleccions fossin avui ho tindrien tot de cara, ja que a Aragonès se li acumulen els problemes i Junts no té ni idea de qui sortirà als cartells.

Però així són les coses. Salvador Illa esperarà fins que toqui, segurament perquè així ho necessita Pedro Sánchez, potser perquè cregui de debò que val la pena deixar que ERC es dessagni encara més des del Govern. El que passa és que tot el que arribi de Moncloa -amb previsibles noves exigències de Puigdemont- no beneficia el PSC.

Quan vas primer, quan sembla que tot ho tens de cara per guanyar, és just quan només pot anar a pitjor. Que li diguin a Feijóo, a qui els dos mesos entre municipals i generals se li van fer tan llargs que va acabar sense ser president. Només el temps dirà si l'estratègia arriscada de Salvador Illa va ser encertada.