Maniobres internes a ERC per a un tripartit 3.0

Es mouen les peces dins del PSC, els Comuns i ERC per repartir-se el poder. El banc de proves, l'Ajuntament de Barcelona, l'objectiu, Palau. Sonen campanes de tripartit.

Practiquem

L'esquerra actual té dues eines ideològiques: el progressisme com a reivindicació d'unitat i el fantasma de l'extrema dreta. Després, la realitat: fragmentació folklòrica en multitud de partits, caigudes electorals generalitzades i molt de joc curt. Si a això, a Catalunya, se li fa cara i ulls queda un tripartit de PSC, Comuns i ERC.

Ho expliquem avui mateix a E-Notícies: l'Ajuntament de Barcelona té pinta de convertir-se en un tripartit. És a dir, en un assaig per a la Generalitat. I ningú fa un pas fals, sobretot el PSC, que per la situació a Madrid és alhora ostatge i captor.

Per part seva, Colau sospira perquè, per a ella, és el tripartit o el no-res. ERC també ho vol: Elisenda Alamany es veu de sobte d'alcaldessa de nit. Al marge que les enquestes no somriuen als republicans i millor acumular tot el poder possible.

Joan Tardà, jo passava per aquí

I va aparèixer Joan Tardà. En una columna a El Periódico, pressiona perquè tiri endavant el tripartit:

El títol, “Una complicitat imperiosa”, representa el que ja hem dit: ens entendrem perquè no n'hi ha cap altra per romandre en el poder. El raonament és clar i en la línia habitual: socialdemocràcia i fer-li front a la “onada reaccionari global”. Aquesta és l'expressió amb què Tardà estira el xiclet de l'extrema dreta.

A falta de ser “globals”, sembla que ara com ara seran municipals. La resta del text va per aquí, animant que hi hagi un tripartit a l'Ajuntament i, amb sort, a la Generalitat. Parla que a "l'independentisme” d'ERC i al “catalanisme” del PSC els toca “tirar el carro”.