Òmnium Cultural rescata la fracassada estratègia d'internacionalitzar el procés

En el moment àlgid del procés, una de les estratègies del moviment independentista va ser “internacionalitzar” la causa. Eren aquells anys en què el processisme buscava fotos amb gairebé qualsevol líder internacional i deia que el món ens mira. Els resultats no van ser gaire bons.

A excepció d'algunes veus minoritàries, com la de Nigel Farage, la diplomàcia espanyola va controlar força bé el relat europeu. Ni David Cameron, ni Angela Merkel, ni Emmanuel Macron van tenir paraules amables cap al processisme. I en això en el millor dels casos, perquè hi va haver maniobres internacionals que van sortir cares.

Allà hi ha, per exemple, els contactes amb emissaris de Rússia al Palau de la Generalitat. El líder de política internacional de CiU, Víctor Terradellas, va dir que ni el mateix Puigdemont estava segur de si allò era una broma o una jugada del CNI. A més d'obrir-li un front judicial per presumpte delicte de traïció, això va dividir encara més el processisme, amb Gabriel Rufián dient que Puigdemont jugava a ser “James Bond”.

Un altre dels fronts internacionals que el processisme ha obert ha estat el dels tribunals europeus. En aquest sentit, els seus recursos a la justícia europeu i contra la justícia espanyola han estat molt comuns i també fracassats. En pocs mesos hem tingut dos exemples sagnants.

El primer va tenir a veure amb la causa d'Artur Mas pel 9-N. Segons va transcendir a premsa, una barreja de mediocritats i enganys va portar la justícia europea a desestimar el recurs. Fins i tot en tres ocasions va demanar el tribunal europeu les al·legacions a la defensa d'Artur Mas, que aquesta no va presentar.

El segon exemple va ser de fa unes quantes setmanes, quan el TJUE va tancar la porta a Comín perquè accedís a l'escó d'eurodiputat. Poc després de la notícia, Comín va dir que estaria disposat a jurar la Constitució espanyola per poder accedir al càrrec d'eurodiputat. Els sectors indepes van interpretar aquestes paraules com un intent a la desesperada de Comín per aconseguir el sucós salari d'eurodiputat.

Ara l'amnistia

I ara és el torn de l'amnistia. Segons ha anunciat Òmnium Cultural, l'entitat denunciarà davant de l'ONU el "boicot judicial" a la llei d'amnistia. Òmnium parla que la “cúpula judicial espanyola” obstaculitza la llei i té una “doble vara de mesurar”, referint-se que l'amnistia no s'aplica als polítics.

"Òmnium el vincula directament a l'oposició de sectors de la dreta i l'extrema dreta espanyola, tant en l’àmbit polític com judicial". Per tot això, presentaran l'informe de la Sindicatura de l'Amnistia (un ens creat per ells mateixos) davant del Consell de Drets Humans.

Aquesta maniobra conté els seus riscos pel simple motiu que al final serà la Unió Europea la que decidirà si la llei d'amnistia s'ajusta o no a dret. Com ja hem explicat a E-Notícies, el jutge Marchena portarà la llei a Europa digui el que digui el Tribunal Constitucional.

L'estratègia dels fiscals del Suprem, del jutge instructor (Marchena) i de la segona sala és que la malversació no es pot perdonar. La raó, diuen els jutges i fiscals, és que sí que hi va haver enriquiment i això afecta els “interessos financers” de la Unió Europea.