El processisme torna a donar la nota: ara contra Rafa Nadal

Rafa Nadal és notícia mundial. Un dels esportistes més importants de tota una època deixa la raqueta després d'haver-ho aconseguit tot. Però a Catalunya la notícia ha passat sense pena ni glòria, encara que molts no s'han pogut resistir i han llançat diversos dards a l'esportista.

Cal tenir present que Nadal mai va caure bé al processisme. La raó és tan simple com que Nadal sempre ha fet gala d'un orgullós sentiment espanyol. A més, el fet de ser mallorquí i pertànyer als imaginaris Països Catalans remarquen el greuge comparatiu amb el nacionalisme català.

Si acudim a la premsa processista, la notícia s'ha donat amb discreció i ha llançat algun dard quan ha estat possible. La crònica de VilaWeb, per exemple, assenyala que Nadal “no ha estat exempt de polèmiques”. Aleshores fan referències a les seves bones relacions amb Joan Carles I o les seves “afinitats amb el PP”.

Altres mitjans catalans, en canvi, no han donat la notícia o només han publicat columnes d'opinió que fan alguna ombra de dubte sobre Nadal. Aquest és el cas d'Oriol March per a Nació, que escriu una peça titulada Rafa Nadal, el competidor.

Després d'assenyalar els evidents mèrits de Nadal, March també s'apunta a comentaris com ara que Nadal “ha desaprofitat oportunitats fora de la pista”. El tennista, diu March, “ha estat conservador” i sembla que no ha volgut “abanderar determinades causes”. El millor esportista de la història, en definitiva, té idees “d'una altra època”.

Els dards de Puigneró contra Nadal

Entre aquestes idees “conservadores” de Nadal hi ha els seus comentaris sobre el tennis femení. Fa uns mesos, el tennista es va fer viral per dir que les tennistes dones guanyen menys perquè el tennis femení té menys recorregut econòmic. Igual que els models homes -va argumentar Nadal- guanyen força menys que les models dones.

Això va portar diverses figures de l'òrbita processista a criticar el tennista. El juntaireJordi Puigneró va dir que a Nadal “li faltava un tobogan”, en referència a una cançó, Toobogan, d'un grup de música valencià. De passada, Puigneró tampoc va desaprofitar per dir que “jo sempre he estat de Roger Federer, l'autèntic gentlemen del tennis”.