El cop a una xarxa il·legal destapa el problema de l'empadronament a Catalunya

L'arribada de Sílvia Orriols a l'alcaldia de Ripoll va propiciar el debat de l'empadronament a Catalunya. La premsa subvencionada l'acusà d'impedir el registre als immigrants, impedint així el seu accés als serveis públics bàsics. Després es va saber que el que feia en realitat era esgotar el termini establert per la llei per comprovar la documentació fins a l'últim detall.

A més, resulta que era el mateix que portaven fent desenes d'ajuntaments de diferent color des de feia anys. Amb el pas dels mesos s'ha evidenciat la necessitat de més controls en el padró. Altres alcaldes han defensat controls més estrictes dels empadronaments per evitar fraus i problemes de seguretat.

Fets com el que ha ocorregut aquesta setmana a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa (Girona), els dona la raó. La Policia Nacional ha desarticulat una xarxa de pisos pastera que empadronava immigrants de forma il·legal.

Greu infracció de la llei d'estrangeria

Els detinguts són tres persones de nacionalitat espanyola que haurien empadronat de forma fraudulenta set immigrants marroquins. Els infractors van registrar els immigrants en un pis pastera, on de fet no residien. Han estat sancionats amb 3.500 euros per infringir la llei d'estrangeria, i s'investiga si podria haver-n'hi més.

La llei estableix clarament l'obligació del ciutadà de registrar-se en el lloc on resideix habitualment. No fer-ho impedeix el control de la població per part de les administracions locals, i per tant es considera com un frau. 

L'administració local té el deure de registrar tots els residents, i ofereix un termini màxim de tres mesos per comprovar la documentació. El padró és a més un requisit indispensable per accedir a serveis públics com la sanitat o l'educació. Davant l'augment migratori, alguns ajuntaments opten per empadronar els nouvinguts de forma irregular.

Racisme o fer complir la llei?

Alguns ajuntaments, per exemple, han admès haver empadronat immigrants en edificis on en realitat no vivien per regularitzar la seva situació. En canvi, altres ajuntaments han optat per endurir els controls a l'hora d'empadronar. Per exemple, no empadronar a qualsevol que no tingui un contracte de lloguer o un títol de propietat.

El cas de Ripoll va obrir un enfrontament entre la Generalitat i el govern municipal, que va ser acusat de racisme. A altres alcaldes com el de Figueres o el de Mataró, els dos de Junts, també els han anomenat feixistes per exigir un major control de l'empadronament. 

Aquests alcaldes es defensen dient que l'únic que fan és fer complir la llei per garantir la seguretat ciutadana i evitar frau de llei. Casos com el de la Garrotxa confirma la necessitat de majors controls per evitar il·legalitats.